7 de juny 2.019, 19:03:05S 169:55:21W

Peikea
Tue 11 Jun 2019 00:43

Avui hem sortit de Niue amb direcció a Tonga. Una travessa de 240 milles, uns dos dies, però que de calendari seran tres, ja que creuarem la línia de canvi de data dissabte 8 de Juny al migdia, de tal manera que passarem automàticament a ser la mateixa hora del diumenge, 9 de Juny. 

Vàrem arribar a Niue el dilluns passat, 3 de juny, després de quatre dies i tres nits de navegació des de Suwarrow. La travessa va ser molt agradable, i, excepte un primer matí a motor per manca de vent, la resta vàrem poder navegar a vela i comprovar les bones prestacions del Peikea amb vent de proa, cenyint al màxim -uns 45 graus- durant una bona part de la travessa. També vàrem utilitzar la vela Code 0, cosa que no fèiem des del tram Galàpagos – Marqueses, ara ja fa més  de dos mesos.

L’arribada a Niue va ser impactant i amb una atmosfera de peli de misteri i aventures. Vàrem arribar de nit, embalats a 9 nusos, i quan vàrem baixar veles després de creuar la línia d’arribada de la Worldarc, l’illa ens va rebre amb vent i pluja, amb un focus de llum il·luminant un moll desert i una forma remor de l'embat del fort onatge contra un mur de roca calcària que configura la illa. Amb la ajuda del Chuby Bunny per ràdio, vàrem poder localitzar una de les poques boies lliures ( l’arribada del worldarc a aquesta illa s’ha de dividir en dos grups, ja que nomes disposen de 20 boies per amarrar els velers visitants), i vàrem disposar-nos a passar la nit a bord, a l’espera l’endemà del permís dels funcionaris de duana per baixar a terra i fer els tràmits d’entrada.

Niue es una illa molt diferent de les que hem vist fins ara en el Pacífic; es plana, el punt mes alt te 68 metres, però tota la seva costa es una paret calcaria, com una muralla, i a més protegida per una barrera d’esculls, el que fa que no hi hagi cap altra punt per baixar a terra que el moll inhòspit que ens va rebre la nit anterior. A mes, com que hi ha força  onatge, els dingys no poden deixar-se a l’aigua, quedarien esmicolats, i s’ha de fer una maniobra complicada d’enganxar-los amb una grua, pujar-los a dalt del moll i guardar-los amb l’ajuda d’una carretilla en un espai habilitat com a parking de dingys.

Un cop a terra, es una illa molt hospitalària i interesant. Hi hem passat tres dies visitant una paratges naturals impressionants de terrenys calcaris, amb unes arcades, coves i barrancs espectaculars. 

  

També fent esnorkel i immersió en unes aigües absolutament cristal·lines i transparents, degut al filtre de la composició  calcaria de l’illa, amb la curiositat de trobar-hi, a part dels peixos habituals, serps marines, que se’ns acostes encuriosides.

 

Hem compartit vetllades amb els amics del arc i del Gota de Rocio, en els locals del Niue Yacht Club, entitat que actua com a amfitriona dels velers visitants, en una illa en que no hi ha cap altra embarcació que unes poques barques d’alumini amb fora borda de pescadors i clubs d’immersió, que han de guardar a terra pujant-les també amb grua. Ah, i també hi trobes les canoes típiques polinèsies, guardades en rampes i protegides per fulles de cocoter.

Niue es un estat independent, dels mes petits del mon. La gent d’aquesta illa remota es molt tranquil·la i hospitalària, tothom es coneix, son molt religiosos, amb costums curioses com la d’enterrar els seus morts al jardí de casa o a l’altra cantó de carretera.

L’economia es molt precària, i mes degut als ciclons que periòdicament fan grans destrosses.  Viuen de alguns cultius com la vainilla i el coco, i d’un turisme molt tranquil i reduït, bàsicament de neozelandesos. Això fa que molts dels seus habitants hagin anat a buscar-se la vida fora: actualment només 1.500 niueans viuen a la illa, i 20.000 ho fan a Nova Zelanda, que esta a tres hores i mitja de vol. Nova Zelanda actua com a país protector i  representa a Niue en el concert internacional.

De no ser per aquesta travessa no haguéssim conegut mai aquesta illa remota que ens deixa una sensació estranya de una illa amb paratges espectaculars i gent hospitalària i tranquil·la que es banya en piscines de corall i viu d’esquenes al mar.