Ja ens perdonareu, fa dies que no pengem cap post al blog del Peikea. Sí que hem anat publicant fotos i algun storie al compte d’instagram del Peikea (@peikea_sailing). 

Des de la nostra arribada a l’illa de Niva Oa ha sigut un no parar d’anar a munt i avall, fent reparacions i posant el vaixell a punt després de les 3.000 milles de la darrera travessa. El primer que vàrem fer un cop arribats a port i després de fer el reglamentari despatx de duanes, va ser canviar la drissa de la vela major que se’ns va trencar a la travessa per una de nova. En Pep va pujar al pal per fer l’operació per canviar-la.  Fondejats al port d’Hiva Oa els dies es succeïen frenèticament, en Manel fent gestions per rebre els recanvis demanats, en Pitu visitant al mecànic del port per la reparació del motor de l’auxiliar, en Pep fent llista per la compra dels subministraments. A les 6 del matí tothom ja corre pel carrer. Les botigues obren a les 7. A partir de les 10 del matí la calor és del tot insuportable, hi ha molts establiments que tanquen a les 12!

Tot i la feina pendent que havíem de fer, també hi va haver temps per fer una excursió a l’altra punta de l’illa per veure uns dels me’ae  més ben conservats, el de Puamau, sota el pitó Toca. Els me’ae eren espais sagrats amb finalitats funeràries, on es feien pregaries rituals i ofrenes, i, per tant, era el lloc on es sacrificaven les víctimes humanes. S’hi poden contemplar els “tikis” estatues de personalitats prestigioses que havien estat elevats a la categoria de avantpassats deificats.  Després de atravesar l’illa i conduir més de dues hores per una pista forestal en alguns moments a molta alçada arran de mar, amb uns paisatges de vistes espectaculars, vàrem arribar al me’ae.  Realment les més de 4 hores d’anada i tornada varen valdre la pena.