27 Abril 2.019 15:48:09S 146:09:37W

Peikea
Mon 29 Apr 2019 06:30

Arribem a Fakarava, reserva de la biosfera de la UNESCO,  just en el moment de fer-se fosc. Arribar de fosc a llocs que no coneixes, i als que coneixes també, sempre fa un cert respecte però fondegem sense problemes.

Un dels símptomes de la ciguatera és l’aixafament general amb molèsties musculars i els picors a les mans i als peus. Aquests primers dies ho notem força. De mica en mica i a mida que els dies passin, els símptomes aniran baixant. Tenim prohibit durant un temps menjar qualsevol tipus de peix i els fruits secs, i també mesurar molt el consum d’alcohol. Si ho féssim, reactivaríem els símptomes.

Passem el Diumenge de Pasqua i el Dilluns Sant fondejats a Rotoava, el nucli habitat més gran de Fakarava. Portem la roba a la bugaderia, busquem els llocs amb el millor wifi i sobretot, ens seguim recuperant de la ciguatera, que cada dia que passa estem una mica milor. El lloc es extraordinari, com podem veure per les fotos que segueixen.




El dia de Sant Jordi aprofitem per visitar algunes granjes de perles, fer la compra bàsica de menjar i beure per arribar a Tahiti el proper diumenge 28. 


El dimarts serà un dia llarg per en Manel, té Consell d’Administració a Catalunya i ha encarregat un bungalow en un hotel que té molt bona connexió de dades. El Consell és a Girona el dia 24 de 9 del matí a 6 de la tarda, o sigui, de 9 del vespre del dia 23 a les 6 del matí del dia 24 a Rotoava! 

A les set del matí ens truca que l’anem a recollir a terra. Arriba “sencer” tot i estar tota la nit per videoconferència amb Girona. Llevem àncora i anem cap al pas Sud de l’illa de Fakarava, del que diuen que és el paradís de l’escafandrisme i l’esnorkel. Fem les 30 milles i fondegem passat el migdia en un lloc increïble a 2’70 metres de fondària prop de la platja. La sorra de la platja és de color rosa i l’aigua és d’una transparència poc corrent. 

A la platja hi ha una caseta on hi viuen uns locals que, per encàrrec, i sempre que siguin més de 7 o 8 persones fan un porquet sencer a la brasa. Tenim la sort que hi ha un veler amb seu a Vilanova, “Gota de Rocío”, que són 8 tripulants i s’apunten al sopar. L’encarreguem per l’endemà dia 25 d’abril.

En Manel i l’armador de “Gota de Rocío”, en Fernando Santiago, van a fer immersió en uns fondos, després ens expliquen, impressionants. "A 20 metres de fondaria, agafats al corall per a que la corrent del pas no s’ens endugui, veiem desfilar centenars de taurons davant nostre.

Finalment arriba l’hora del sopar, compartim taula amb els nostres companys de vaixell, el menjar és boníssim: amanida d’arròs, amanida de cor de coco, peix cru (prohibit per nosaltres per culpa de la ciguatera) i el porquet que trobem excel·lent, igual que el pastís de xocolata de postres. 

La sobretaula s’allarga, parlem  molt amb en Fernando, ex muntanyenc, comenten amb en Pep les escalades a Riglos, Ordesa, Terradets... També surten les típiques aventures nàutiques, singladures, i el gran tema: les avaries i les maneres més originals i increïbles de resoldre-les! Quedem amb en Fernando que demà al matí vindrà a donar un cop d’ull a, l’històric ja, problema de la nostra drissa de la major. Ens donarà alguna idea que pensem que sí que ens pot ajudar molt a resoldre el problema.

El matí del dia 26 en Manel rep notícies que probablement ve un període de mal temps pels propers dies. Automàticament baixa el parte de la méteo i confirma les notícies que ens havien arribat: per culpa d’una baixa pressió que s’ha format al sud, es pronostica mal temps amb onades de 4-5 metres i forts vents a partir d’aquest diumenge. Canvi de plans sobtat, havíem d’esperar el nou tripulant, l’Arnau Antúnez de Palamós, en aquest fondeig i sortir cap a Tahiti el 27, però ens hem d’avançar a l’arribada del mal temps, llevem àncora ràpidament i sortim cap al pas nord, prop de l’aeroport de l’illa. Hi arribem passat el migdia. A les 4 de la tarda ja tenim l’Arnau a bord i sortim pel pas nord cap a Tahiti.  Ens queden 250 milles fins a Papeete, la ciutat més important que veurem des de mesos. Ja tenim ganes de trepitjar una ciutat. Menys els que desembarcaran a Papeete i tornaran a casa ....

Deixem enrere les Tuamotus. Sens cap mena de dubte, de moment, “best of the show” de la nostra singladura. 76 atols escampats en una àrea de mes de 2 mil.lions de km2, amb menys de cinc mil habitants en total, “paradís de snorkel i immersió, de platges solitàries de sorra blanca i rosa i cocoters, bressol de la perla de Tahití, cultivades amb amor, paciència i respecte, formant-se en els seus lagoons blaus”.

Un paradís molt poc freqüentat, degut a la seva llunyania, on hem gaudit d'una pau insòlita i de la calidesa de la seva gent.