MANEL

Escric aquestes notes al vespre abans del gran dia, el de la sortida del
World Arc de Rodney Bay, Saint Lucia.

Estem per tant iniciant ja una singladura que durarà 8 messos i que hem estat
preparant durant el darrer any i mig, des de que vàrem anar a provar el
Peikea a Croàcia l’agost del 2.017, fins aquest darrer mes on hem treballat
intensament a Martinica per acabar de deixar-lo preparat per aquesta llarga travessa.
Gràcies a en Jordi, en Pitu i en Quim Gispert, que varen anar a Le Marin aquest
desembre, i als industrials d’aquest port que hi ha treballat intensament, el Peikea està
a punt per afrontar aquesta aventura.

Aquesta travessa és la continuació d'altres anteriors, per el Mediterrani,
la del Atlàntic fa dos anys, i per les Petites Antilles del Carib des de
llavors. El repte ha estat cada vegada mes ambiciós, i ara serà difícil de superar, 8 mesos
navegant per el Pacífic, aquest lloc mític, apartat, tranquil i paradisíac !! ... serà
impossible de superar, tot i que estic segur sabrem trobar nous objectius ...

Sóc una persona amb sort; porto més de 40 anys dedicats a l’empresa familiar,
activitat apassionant. Però vull fer també altres cosses en aquesta vida,
i això es el que representa per a mi la navegació i el World Arc. He de donar les gràcies a la
meva dona, l’Helena, als meus germans i col·laboradors, que m’han animat a fer-ho, a
pesar del sacrifici i inconvenients que els hi comportarà aquesta meva llarga absència. I les
gràcies també a tots els familiars, amics i amigues que s’han encomanat de la meva
il·lusió.

El nucli de la tripulació es bàsicament la que va fer la travessa del
Atlàntic amb el Lucky, ens ha fallat en Llinás, que no ens pot acompanyar, i s’hi ha
afegit en Pitu Triola, amb el que estic construint també una bona amistat arrel de
les nostres singladures iniciades l’estiu passat. Per tant, en Jordi Bosch, que farà
en principi dos mesos ( en mig ha de fer d’avi), en Pep Serra que farà uns altres dos
mesos, i en Pitu que m’acompanyarà tot el trajecte. Es possible que altra gent
s’afegeixi algun tram, de moment la Tatiana, que ens acompanyarà des de Panamà a les
Galápagos; i hi haurà també qui ens vindrà a visitar en les escales, de moment l’Helena a
Galápagos.

A la foto, els velers que participem al World Arc 2.019. Demà es el gran
dia, en portem ara ja deu embarcats , a Le Marin , Martinica i aquí a Rodney Bay
des de dimarts passat, fent els darrers preparatius, i ja estem impacients per
fer camí. De moment cap a Santa Marta, Colombia.

Anirem penjant periòdicament un post en aquest blog per a que els que
vulgueu seguir la nostra singladura ho pugueu fer.

JORDI



Haig d'explicar-vos que el meu cas tot va començar quan jo era un simple
navegant de la Costa brava el "Nen", un molt bon amic, em va regalar un llibre d'un
navegant solitari explicant la seva travessa al atlàntic. Això me va marcar molt, i un dia
en una visita al seu despatx, vaig veure que tenia penjat a la paret aquest
escrit de'n Mark Twain:

"Twenty years from now,
you will be more disappointed
by the things that you didn't do
than by the ones you did do.
So throw off the bowlines.
Sail away from the safe harbor.
Catch the trade winds in your sails.
Explore. Dream. Discover."

Me vaig apuntar la frase i la vaig penjar dins el Trespins...
I tal dit tal fet, no va pasar un any que ja era al carib i aquí estic a
punt per seguir explorant somiant i descobrint, i com ens canta en Lluís:

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny....

I tot gràcies a en Manel l'armador del Peikea que m'ho deixa fer.

Amb molta il.lusió espero poder anar compartint amb tots vosaltres en
aquest blog.


PITU:

Era per finals de Juny navegant amb en Manel per el Carib, quan
m'explicava el
projecte de fer el Oceà pacífic amb el vaixell Peikea. Vaig quedar sorprès
de que
aquest somni fos possible.
Més tard em va plantejar la meva participació, no vaig tenir cap dubte.
La fita és clara com cita el poeta Konstantinos Kavafis en un paràgraf del
poema
viatge a Ítaca:
"Mes lluny, heu d'anar mes lluny
del arbres caiguts que ara us empresonan,
I quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Mes lluny, sempre aneu mes lluny,
mes lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes."
Agraïr a la família amb la seva comprensió i a en Manel per comptar en mi.
Que tinguem sort i bon vent!


PEP

Quan l'amic Manel em va dir que comptava amb mi per fer una part important
de la travessa del Pacífic no vaig dubtar ni un moment en afegir-me a
aquesta aventura de somni. Després de les singladures "mediterrànies" hi
ha haver un salt qualitatiu important en la travessa a l'atlàntic del
2016. Ja ho diu més amunt en Manel: el Pacífic és mític, per la seva
grandària però també, a ulls nostres, per la seva llunyania. El caràcter
remot dels llocs que visitarem els faran sense cap mena de dubte especials
i únics.
Gràcies una altra vegada a l'armador del vaixell per comptar amb mi en
aquesta aventura única i molt probablement irrepetible! Ens anirem
"veient" en aquest blog.