13 Juliol 2.019 17:45:23S 177:09:06E

Peikea
Sat 20 Jul 2019 22:05

Aquest es el segon post ubicat a les Fiji. El darrer el vàrem escriure quan deixàvem Fulaga, del grup de les illes Lau, i ens dirigíem a Viti Levu, l’illa mes gran de Fiji i on hi ha la seva capital, Suva.

Vàrem arribar-hi  després de 27 hores de navegació un tan accidentades, amb forts vents de popa amb ratxes de mes de 25 nusos que van provocar que l'asimètric amb el que navegàvem caigués al aigua.

Un cop recuperat, vàrem veure que s’havia estripat el puny de drissa.

Com a curiositat, durant aquesta travessa vàrem creuar el meridiá 180º, passant de180º longitut Oest a 180ºlongitut Est. Es el meridià just oposat al de Greenwich,  i al punt que es creua a l’autopista entre Lleida i Saragossa que indica que s’atravesa aquest meridià.

La badia de Suva es molt gran, i amb molts vaixells mercants i pesquers d'altura. La vàrem recórrer fins al fons per fondejar davant el yatch club. El terra es de fang i ens va costar molt que agafés, cosa que ens va costar tres intents. Quan ens vam despertar l’endemà l’entorn era fantasmagòric, un cel totalment encapotat, i estàvem rodejats de vaixells amarrats entre ells, abandonats, i d’altres senzillament enfonsats, amb la quilla a la vista.

 

A mig matí deixàvem Suva per dirigir-nos a Nadi, la segona ciutat de l’illa, situada al sud-oest de la mateixa, centre del àrea turística de l’illa, i on hi ha el aeroport internacional, on aterraven l’endemà l’Helena i l’Albert. Vàrem fer aquesta travessa, d’unes 90 milles, sota fortíssimes pluges i a les tres de la matinada fondejàvem a Momi Bay, una badia molt bonica situada a prop de Vuda Marina,  on teníem que arribar l’endemà per trobar-nos amb els que arribaven, l’Albert i l’Helena, i iniciar les reparacions del Peikea.

El punt que hem de remarcar mes de Fiji es la seva gent, la seva simpatia i hospitalitat. I l’equip de Vuda Marina n’és un exemple, dirigint-se a nosaltres per el nostre nom ( Bula, Arnau .... Bula Bula Manel...), somrients, ens feia sentir realment ben acollits. A Fiji hi ha una curiosa combinació ètnica, no exempta de tensions, com les que van originar el cop d’estat dels anys vuitanta. A part d’una petita minoria de occidentals, alguns assentats des de fa dos-cents anys, com els avantpassats de la Jane del post anterior, la població està dividida en parts iguals entre fijians i hindús, que varen ser atrets a l’illa pels anglesos, a finals del segle XIX, per treballar en les plantacions de canya de sucre que estaven desplegant, davant la impossibilitat de que hi treballessin els fijians, que es resistien a canviar els seus hàbits de vida i tradicions. Encara ara, “fiji time” en el país significa agafar-se les coses amb molta calma. Això fa que un trobi l’hospitalitat i simpatia dels fijians, i la laboriositat dels hindús. Vuda Marina n’és un bon exemple, i durant els quatre dies que vàrem estar-hi vam resoldre amb diligencia les averies del Peikea, en un ambient molt agradable. Hi ha quedat algun record de la nostre estada al sostre de la barra del restaurant, on per cert es menjava molt bé.





L’Albert i l’Helena varen fer algunes excursions per les illes dels voltants els dies que estàvem enfeinats amb les reparacions, entrant en contacte amb les tradicions fijianes i el magnífic mon d’activitats nàutiques de aquesta àrea del pacífic. 

Un cop fetes les reparacions, el dijous, 4 de Juliol, a primera hora, ens dirigírem cap al grup d’illes Yasawa. El primer fondeig va ser a Navandra, una illa deshabitada on vàrem fer nit, junt amb un altre veler.

L’endemà ens vam dirigir a Drawaqa, on hi ha un pas famós perquè si troben mantes gegants; l’Arnau no va fallar i va passejar-se una bona estona amb una d’elles.

El següent fondeig va ser Nanuya, en un lloc molt protegit anomenat Blue Lagoon, on vam baixar a terra per sopar a un ressort. De tant en tant, va be en mig d’aquests llocs on estem tan increïblement sols anar a sopar de restaurant ....

L’últim fondeig a les Yasawa va ser Sawa-i-Lau. Vàrem arribar-hi l’endemà al matí, i el primer que vàrem fer va ser anar a visitar les seves famoses coves, que s’han convertit en la font d’ingressos de la gent del poble veí, Tamusua. Els clients dels pocs ressorts que hi ha a les illes veïnes les van a visitar amb embarcacions ràpides, i, encara que no es molta gent, es suficient per que estiguin força atapeïdes. Tot i això, val la pena, sobretot la segona cova, on s’hi accedeix submergint-se, passant per un sifó, i que està en penombra. La reverberació si es crida es impressionant. A la tarda vàrem anar al poble de Tamusua a fer el sevu-sevu. Es un poblet molt petit, uns cent habitants. Ens varen convidar amb ells a prendre el cava, i vàrem poder experimentar novament l’hospitalitat dels fijians.

 

L’endemà volíem anar a Monuriki, camí cap a Musket Cove, on ens tornàvem a concentrar tota la flota del arc per sortir el dia 13 de Juliol cap a Vanuatu. Monuriki es l’illa on es va filmar la pel·lícula Castaway (Nàufrag) d’en Tom Hanks. Es una illa deserta, i hi pensàvem passar la darrera nit abans de Musket Cove. Malauradament, vàrem rebre un email de l’organització del arc que no podríem repostar fuel a Musket, per el que vàrem tenir que desviar-nos i dirigir-nos novament a Vuda Marina.

Musket Cove va ser la darrera etapa de la nostra breu estada a Fiji. Una illa petita, on hi ha una marina i un petit ressort preciós, aigua blau cel, platja blanca i palmeres. Hi vàrem passar tres dies, fent excursions amb el dinghy per fer esnorkel als esculls, caminant per l’illa, i preparant-nos per a la darrera etapa del nostre periple, la travessa a Vanuatu.

 


Un nou tripulant s’ha afegit a aquesta darrera etapa: la Milda, una noia lituana, llicenciada en arts gràfiques, que porta dos anys donant voltes per el mon per terra, aire, i, també mar, enrolant-se en velers. Va coincidir un dia en el Peikea amb l’Helena i l’Albert, que varen desembarcar a Musket Cove, per  tornar  a casa tres dies mes tard. Com es habitual quan algú s’incorpora com a tripulant al Peikea, li hem demanat a la Milda que ens escrigui quatre ratlles:

"I have been lucky to meet two catalans sailors in a remote island of Fiji and had been real honor to join Peikea crew. Surrounded by magical beauty of Fulanga nature we have been enjoying diner together at the Carola, the boat I been traveling on, circumnavigating Fiji islands together with other five young people. 

This adventurous idea to sail back home from the furthest point from my homeland Lithuania came to my mind one year ago. I decided to follow the flow and winds and travel by meeting people rather than hurry from stop to stop.

I feel grateful to be able to join Peikea in her last leg of sailing in World ARC, and get to know catalan culture and history in this unexpected corner of the world - Vanuatu (who would thought about that?).

Days are running too fast in this beautiful trimaran by exploring Vanuatu, socializing with bunch of beautiful World ARC sailors, snorkeling and sailing from one destination to other. These shared memories will stay forever in my mind, the same as the warm welcoming of Peikea"

Milda


Aquest matí hem sortit de Musket Cove cap a Vanuatu. Serà una travessa de 450 milles. Deixem Fiji amb recança .... apart dels llocs extraordinaris sobre i sota l’aigua que hem visitat, comparables als de la resta del Pacífic Sud, hi hem trobat una gent molt hospitalària i amant de la seva cultura i tradicions, i de compartir-les amb els visitants.