Ha passat una setmana des de el darrer post, i han passat moltes cosses a bord del Peikea; sobretot el canvi de tripulants, han marxat en Pitu i en Pep, i en el seu lloc han embarcat l’Arnau i en Nevil.

També canvi d’illes; vàrem deixar Papeete (Tahití) fa tres dies, el dilluns passat, fins ahir a la tarda vàrem estar a Morea,  que vàrem sortir cap on estem fondejats ara, Huahine, “l’illa salvatge” de les de sotavent.

Papeete es la capital de la Polinèsia Francesa, que té només  4.000 km2 de terra emergent ( menys que la província de Girona), però escampades en un espai semblant a Europa.  Papeete es una ciutat tranquil·la i provinciana, amb 100.000 habitants ( la Polinèsia Francesa en té un total de 168.000),  molt disseminats.  Després de tres mesos d’estar fondejant en llocs poc o gens habitats, teníem ganes d’estar a port en una ciutat, encara que no sigui massa cosmopolita. 

El Peikea hi ha estat una setmana, el que ens ha donat temps per fer reparacions, avituallament i també dedicar un dia a donar la volta a l’illa, amb parada i dinar a Teahupoo, famós per la onada que l’ha convertit en una meca per els surfistes.

Els industrials de Papeete esperen la flota del worldarc amb ganes; trenta barcos que han fet una travessa des de Amèrica, amb revisions a fer i averies a solucionar, arribant tots de cop, son l’excusa perfecte per demanar preus desorbitats i “ho agafes ó ho deixes”; tots hem sortit d’allà esquilats, amb mes o menys grau.

Uns altres visitants, aquets no desitjats,  que vàrem tenir a bord a la marina de Papeete va ser la policia de duanes; a les 9 del matí del 30 d’abril es va presentar un equip de 6 policies amb un gos de rastrejar droga, i no varen sortir del Peikea fins a quarts de dos, inspeccionant tots els racons i compartiments, i buscant també compartiments amagats, tot això en contacte telefònic permanent amb la seva base. Al final, quan van veure que no hi havia res, ens varen explicar que l’skipper d’un vaixell els hi havia dit que va veure el Peikea tret de l’aigua a Galápagos, i varen sospitar que era amb la finalitat de fer un transport de droga; ens varen ensenyar inclús la foto que els hi va passar, un Neel 45 idèntic al Peikea, però, es clar, amb detallets diferents, com la funda del dinghy, o l’antena de comunicació satèl·lit. Tot plegat molt estrany …..

Tahiti i Morea conformen les illes de sobrevent, mentre que, a unes 80 milles de distancia, Huahine, Raiatea, Taha’a i Bora Bora formen les de sotavent.

A Morea hi hem estat dos dies, disfrutant dels seus fons submarins, i també de la passejades per  l’illa, tan a peu com amb la Brompton, que està fent molta feina aquets dies ...

Es una illa amb unes panoràmiques impressionants, però hem trobat a faltar la tranquil·litat de les Tuamotus, aquí hi ha molta mes activitat turística, i si bé hem vist molts peixos xulos, com podeu veure per les fotos preses per l’Arnau, els coralls estaven molt pitjor, es veien moltes extensions blanques, de corall mort.

A mar mai s’és prou prudent, la segona nit ens vàrem emportar un bon ensurt; vàrem canviar el fondeig a un punt on hi havien molts taurons i ratjades, a dos milles d’on estàvem fondejats,  i ja  negre nit vam veure que amb la corrent que hi havia no podríem passar la nit tranquils degut als esculls al voltant, per el que vàrem decidir  tornar al fondeig previ, passant per el mig d’un canal entre coralls, desfent l’estela en el plotter,  sense visió, amb el risc que això comporta .... ens hem promès  assegurar-nos molt mes abans de decidir fer nit a un lloc.

L’Arnau es de Palamós, professor de educació física a un institut  de Palafrugell, i la seva passió es el mar, surt a navegar sempre que pot. Quan li vàrem oferir incorporar-se, no s’ho va pensar dues vegades; participar en una travessa d’aquestes característiques es el seu somni.En Nevil es un noi suís que està fent la travessa al mon amb l’arc, ajudant en diferents embarcacions; el Peikea es el quart vaixell en que s’embarca, i amb ell hem convingut que ens acompanyarà fins a Fiji, o sia, dos mesos, fins a finals de juny.

Com a tothom que s’embarca, els hi hem demanat escriguin quatre ratlles per el post:

Arnau:

Benvinguts a bord!!La cura per a tot és aigua salada diuen: suor, llàgrimes i el mar… i així he anat fent camí després de 41 anys a empentes i rodolons… Un conegut en comú, en Quim (un dels “capis” per a qui treballo fent xàrters a la Costa Brava), em va posar en contacte amb el Manel Xifra, armador del Peikea, i després de conversar una mica, aquí estic, complint un dels meus somnis i de qualsevol mariner amant del mar, que és navegar al llunyà Oceà -no tant pacífic: entre illes, corrents, llargues onades, esculls, grops sobtats i taurons…

Cada barco és un món, cada persona també, així que el repte esdevé entendre’s amb el món i amb els nostres propis mons interiors a parts iguals.

Als navegants ens mou l’adrenalina de l’aventura, la novetat, la potència de la natura indomable, la incertesa i improvització permanent. Vivim constantment atrapats entre l’emoció i la por, l’aigua i la terra, les multituds i la solitud. 

“La mer est un espace de rigueur et liberté” deia Victor Hugo. I així és.

La mar talment com un planeta a part, com un bell indret on projectar-hi llurs somnis, on riure, plorar, estimar, aprendre, coneixer’s i jugar. La mar el lloc on viure.

Nevil

My name is Nevil, I’m 26 years old and from Switzerland. About 5 years ago I started sailing and continued towards my Yachtmaster Offshore in 2017. Last October I quit my job in constructions in Switzerland to become a professional sailor, for example a charter skipper in the Caribbean. I crossed the Atlantic in November 2018, then I skippered a delivery from Bermuda to North Carolina in December and in January 2019 I could start as a mate on a yacht participating the World ARC. I finally decided to stay with the WARC schedule and do a circumnavigation. In Galapagos I changed the boat and sailed until Tahiti, where I partially could work as a skipper. From Tahiti to Fiji I am happily engaged as crew on Peikea. With all my previous experience and the fishing equipment I bring with I hope to make live as enjoyable as possible.