12 Abril 2.019 14:27:15S 146:21:50W

Peikea
Sun 14 Apr 2019 06:07

Bona tarda a tothom. Ens haureu de perdonar perquè sabem que fa quasi deu dies que no pengem cap post. Sí que hem anat penjant fotografies al nostre compte d’instagram (@peikea_sail), però això no és excusa.  Aquí el teniu:

Recordeu que el dia 5 de març us dèiem que començàvem la travessa de 500 milles cap a l’arxipèlag de les Tuamotu. Vàrem sortir al mig dia cap a la illa de Ua-Pou, que només està a 28 milles de Nuku-Hiva. A les 5 de la tarda fondejàvem a Ua-Pou, una illa amb unes formacions rocoses espectaculars.  Serà la darrera visió de una illa típicament marquesina, grans desnivells, cingles imponents, vegetació selvàtica fins a tocar l’aigua, platges negres de sorra volcànica. El dia 6 llevem l’àncora amb dificultats perquè estava completament enterrada en el llot del fons i salpem rumb les Tuamotu. 

JPEG image

El primer dia de travessa anem molt ràpids amb la vela “codi zero”, una vela per vents de amura fluixos.

JPEG image

En alguns moments fem mitjanes de 9’5 nusos amb puntes de 14! El dia 7 el passem molt més tranquil pel que fa a vent, fet que ens fa posar motor per anar a una mitjana de velocitat raonable. Durant el vespre i la nit veiem grops al nostre voltant que no ens acaben d’afectar, plou una mica i llampega lluny. Durant el dia 8 sí que hi ha més inestabilitat atmosfèrica i ens afecta algun grop amb la conseqüent i perillosa pujada de vent. Tenim alguns problemes per enrotllar el codi zero, però finalment aconseguim plegar la vela.

El dia 9 és el dia de l’arribada a les Tuamotu. En Pep escriu al diari d’abord: “És la una de la matinada i començo la guàrdia. Estem a 36 milles nàutiques de l’entrada a l’atol de l’illa de Manihi, de l’arxipèlag de Tuamotu. Sempre és excitant quan fas una cosa per primera vegada a la vida. El que he vist, des de petit, en llibres i en documentals de televisió que em deixaven bocabadat i em feien somiar, ho veuré quan es faci clar en primera persona per primer cop!”

A les 7 del matí estem a l’entrada de l’atol de Manihi. Els atols són illes volcàniques enfonsades dins al mar, com s’explica en el gràfic adjunt.

JPEG image

L’entrada i sortida dels lagoons en els atols requereix d’unes mesures molt estrictes que tenen a veure amb els corrents i les marees. Quan va pujant la marea, el mar entra dins el lagoon del atol, i quan va baixant, l’aigua del atol s’en va cap al mar, creant fortes corrents, que poden ser de mes de 8 nussos, que poden fer naufragar una embarcació.  S’ha d’entrar i sortir del lagoon, dons, al voltant de la pleamar i baixamar, en el moment just en que la corrent de sortida ó entrada para i comença la de sentit contrari.

JPEG image

A les 10 del matí estàvem fondejats dins l’atol de Manihi. El lloc és espectacular, el que més sorprèn és la transparència de l’aigua i la blancor de les platges fetes de corall. Passem el dia a Manihi fent activitats diverses. En Pep, per variar, torna a pujar al pal a prendre unes mides i a revisar la drissa de la major, en Manel i en Pitu fan excursions amb el paddle surf i snorkel. 

JPEG image

JPEG image

En Pep amb un petit fusell de pesca submarina intenta, sense aconseguir-ho, portar un nero al forn.

El dia 10 a les 7.15 llevem l’àncora per passar el pas de sortida a les 8. El passem sense conseqüències i ens dirigim a l’illa de Ahe, que és a unes 20 milles. Dinem abans del pas d’entrada al lagoon d’Ahe. Naveguem pel lagoon fins arribar on soparem, el restaurant Coco Pearl Lodge, regentat per un  francès molt professional i bon cuiner. Naveguem unes XX milles per el lagoon i ens adonem de les dificultats que tenen aquestes aigües “tranquil·les” i paradisíaques: els esculls de corall, que són a tot arreu i que tants naufragis han provocat. N’hi ha que fins i tot no surten a  les cartes de navegació més avançades. Si portes el sol a l’esquena amb moltíssima atenció s’arriben a veure, si el portes de cara no veus absolutament res. Ens adonem de la importància que tenen les ulleres de sol polaritzades en la navegació nàutica. Evidentment, navegar de nit per aquests paratges seria un suïcidi.

JPEG image

El sopar a Coco Pearl ha sigut tota una experiència. Quatre parelles de francesos i nosaltres tres asseguts a la mateixa taula. Després de tastar un peix fumat boníssim, vàrem menjar uns peixos locals fets a la sal que eren excel·lents.

image/heic

Durant el matí del dia 10 aprofitem per fer tasques diverses al barco, prenem mides d’unes politges que hem de canviar i arreglem la llum de fondeig de dalt el pal. Tot seguit ens movem a l’altre costat del lagoon per visitar una petita granja de perles. Després de dinar visitem la granja d’en Patrick, un francès que juntament amb el seu fill Josh tenen cura de produir les millors perles negres del món. No imagineu grans instal·lacions ni res per l’estil, us adjuntem algunes fotos perquè us feu la idea de tot plegat. 

JPEG image

 

image/heic

image/heic

image/heic

image/heic

Quedem amb ells per sopar junts a casa seva i ens conviden a anar a fer pesca submarina per tenir peix pel vespre. En Manel i en Pep s’hi apunten. A mitja tarda ens recullen i ens porten amb una llanxa a mar obert, més enllà on trenquen les onades en els esculls. Fondegem la barca i saltem a l’aigua. La sensació es brutal, impressionant. Em diu en Josh que hi ha qui diu que l’aigua marina més clara del món és aquí. Quedo meravellat com en una primera baixada pesca a 18 metres un nero fantàstic. L’aigua és tan clara que la sensació de profunditat és molt inferior a la que realment hi ha. Passem una hora i mitja veient multituds de peixos desconeguts de colors vius, neros, taurons... Els colors del corall també impressionen, tot és viu aquí. Ostres de totes les mides i formes, cargols grans i petits, estranys alguns. Mates de corall blanc, blau, groc. Després de la decepció dels esculls de corall del Carib, on en general, eren completament morts, la sensació aquí és totalment contraria. Veient aquests fons marins un té el pensament que encara tot no està perdut... Encara hi ha esperança.

JPEG image

Sopem el peix que hem pescat fet a la brasa. També hi ha amanida, arròs blanc, mongeta tendra, un pa especiat que es fan ells molt bo i formatge de postres.

Avui divendres dia 12 tenim previst sortir del lagoon a les 4 de la tarda. Durant el matí fem snorkel i en Manel fa volar el dron. Les imatges que obtenim són impressionants. En teniu una mostra tot seguit. Sobren les paraules.

JPEG image

Sortim del lagoon de Ahe a les 4 de la tarda direcció l’atol de Ranguiroa on navegarem per el lagoon més gran de les Tuamotu i el segon més gran del món. Tenim 80 milles a destí, que farem de nit per estar demà dissabte dia 13 a les 6 del matí al pas d’entrada al lagoon de Ranguiroa.

De mica en mica ens acostem a Tahití, capital de la Polinèsia Francesa. Ens agrada molt la tranquil·litat i la pau, però després de tants mesos ens ve de gust trepitjar una ciutat de 80.000 habitants com Papeete. Però encara falten dies per arribar-hi, primer haurem de passar per altres llocs que segur seran meravellosos i que nosaltres us explicarem puntualment.