23 de Maig 2.019, 16:29:45S 151:46:26W

Peikea
Mon 27 May 2019 20:11

Estem escrivint aquest post quan acabem de deixar les illes de sotavent del arxipèlag de la Societat.



Aquestes illes ens han sorprès molt agradablement; pensàvem que, després de estar a Marqueses i Tuamotus, difícilment trobaríem res comparable, i, la veritat es que les illes sous le vent ens han agradat també moltíssim, a diferencia de Tahití, que esta massa poblada, al ser la capital administrativa de tota la Polinèsia Francesa.

Des de un punt de vista cronológic, son illes que estan en mig d’una illa jove volcànica, com les Marqueses i els atols de les Tuamotu, on la illa s’ha enfonsat totalment en el mar i ha  quedat nomes els esculls de coral del seu perímetre inicial. Tenen també el perímetre inicial amb motus (illetes)  i esculls de coral, però l’illa esta submergida a mitges,  es troba a dins el lagoon, amb el que tots els fondeigs estan a recés de la onada. Son illes poc poblades, molt tranquil·les, d’una vegetació exuberant i lagoons d’aigües cristal·lines.

Degut a la llunyania, el turisme es reduït, dividit en el que va a grans hotels de luxe, amb bungalows sobre el mar, i els que van a hotels familiars mes econòmics.  Apart d’aquesta activitat, la mes important, l’economia està basada en el cultiu de les perles, vainilla, rom i copra ( per fer oli de coco). 

Tota la Polinèsia Francesa està fortament subsidiada des de la metròpoli, i això fa que hi hagin bones infraestructures, i que aquí es visqui molt mes be que en els països que visitarem a partir d’ara, que s’han d’espavilar solets.



  
 

La primera illa de “sous le vent” que vàrem visitar va esser Huahine “l’illa salvatge”, Vàrem arribar-hi la matinada del dia 9 de maig i sortirem dos dies després. Va ser, dons, com a totes aquestes illes,  una visita molt curta, però ens va donar temps a passar la primera vetllada  amb els participants de la Tahití Pearl, en la festa del pareo, passejar per l’illa l’endemà amb la Brompton, i passar la següent nit al sud de l’illa, en una badia encantadora ...

D’allà vàrem saltar a Taha’a.


  

Taha’a comparteix lagoon amb Raiatea, el que significa que inicialment eren la mateixa illa, que, al anar-se enfonsant, la part no submergida ha format dues illes.  Festa final de la Pearl regata en un motu, tot sorra i palmeres; una passada; a la foto, el motu de la festa darrera d'un trimarà participant a la regata.  Una pasada també l’esnorkel que vàrem fer al pas ( entrada a l’atol), al cantó del motu on es va celebrar la festa. 


 

A Taha’a es produeix un 80% de la vainilla de Tahití, i volíem veure una plantació.  Ens la va ensenyar en Noé , que ens va passejar per tota la illa, explicant-nos les diferents plantes locals, i les seves propietats.  També varem poguer veure, a part de la plantació, la fase final del procés de la vainilla, on l'hi fan un massatge en tota la regla abans d'envasar-la; ben conservada durará dècades sense perdre el seu aroma. Fondejats a la nit davant de casa seva, l’Arnau va passar el vespre parlant amb ell i amb el seu pare, amb el que va acabar descobrint que tenia un amic comú, en Sergi del Pepa Bandera.

De Taha’a vàrem passar a Raiatea, visitant el marae de Taputapuatea, que va esser el centre religiós i polític de tota la Polinèsia, es respira  solemnitat entre les seves runes mirant al lagoon i al mar a través  del pas sagrat de Teavamoa. 

També vàrem fer nit a la seva capital, Uturoa, on vàrem repostar gasoil i queviures, i on una amiga d’una amiga de l’Arnau, la Bàrbara, ens va acompanyar per pujar al mont Tapioi. 



Per cert, al sortir del pantalà on estàvem amarrats, amb fort vent lateral, va fregar el flotador d’estribord, i es va despendre el mirall de popa del mateix, que estava enganxat només amb silicona!  Vàrem estar de sort, i sortíem 24 hores mes tard amb el mirall de popa a lloc ben enfibrat!

Finalment, dissabte passat, 18 de maig, vàrem sortir cap a Bora Bora. Com que es l’illa amb mes anomenada, ens feia por trobar-nos amb una illa massa explotada i degradada per el turisme, però també ens va sorprendre agradablement, es una illa preciosa, i el seu lagoon es dels mes bonics que hem vist, amb aigües turqueses i molt transparents, i molt riques en corals i peixos; l’Arnau es va quedar impactat per el que va veure sota aigua, i va fer unes fotos excel·lents.

 
 
 

Després de gaudir de Bora Bora uns pocs dies, hem sortit el dimecres, 23 de maig, després de fer l’últim aprovisionament de queviures i emplenar fins al darrer litre els tancs de gasoil, ens esperen 1.200 milles abans del proper lloc on podem repostar, Niue, després de visitar Suwarrow, un dels santuaris dels navegants del pacífic sud, i el pronòstic del temps que ens trobarem en aquesta travessa es molt incert.




Amb la brevetat en que em pogut visitar la Polinèsia francesa en dos mesos, ens ve al cap el pensament de  que som molt afortunats per haver aconseguit set mesos per visitar el Pacífic Sud, però que per conèixer-lo be caldrien set  anys!