D’entrada salutacions a tots. Us escrivim aquest post el vespre del dia 1 de maig des de Papeete, Tahiti. Les 250 milles de Fakarava a Papeete, sobretot les darreres 100,  tal com pronosticava la méteo van ser de mal temps, essencialment onades de fins a 4 metres i molta pluja. Finalment arribàvem a la capital de la Polinèsia a primera hora del matí del diumenge 28 d’abril sota una pluja persistent. Des de llavores estem arreclant el barco, Papeete es el millor lloc de la polinèsia francesa per fer-ho, compta amb bons industrials, i hem estat coneixent la seva capital, Papeete, i avui, festiu, hem donat la volta a l'illa, parant a dinar a Teahupoo, un referent en el mon del surf.

Intentem tant com podem no fer massa personalismes en el blog que anem escrivint, però en aquest cas en Pep ha demanat a l’amic Manel, armador del Peikea, que li deixi fer una excepció. 

"Pels que no em coneixeu em dic Pep Serra, sóc professor a la UdG i visc en un lloc encantador que es diu Sobrànigues. Ja fa dos mesos i mig que sóc fora de casa i ha arribat el moment del retorn. No havia estat mai tants dies fora, allunyat dels meus i per tant us enganyaria si us digués que no tinc ganes de tornar. Trobo a faltar als meus fills, a la família, a la gent que estimo, als amics. Però també sé que a la que porti uns dies a casa ja tornaré a tenir ganes d’embarcar-me, i pensaré, amb nostàlgia, en les singladures del Peikea camí d’Austràlia.

Vull agrair a en Manel primer de tot haver armat un vaixell com el Peikea amb tot el necessari per fer una gran travessa com aquesta, tant pel que fa a les comoditats com a la seguretat. I sobretot donar-li les gràcies per haver-me donat aquesta oportunitat única de creuar bona part del Pacífic Sud, un somni per a qualsevol navegant. El caràcter remot d’aquests mars i el component literari que porten associat, fan que la navegació pels “Mars del Sud” sigui una cosa especial, diferent, única. 

Amb en Manel he fet més de 20.000 milles en els darrers anys, les hem vist de tots colors, de bones i de dolentes, i sempre m’ha tractat de la mateixa manera, com un amic més que com un mariner.

Recordaré tantes coses d’aquests mesos. Coses tristes com el dia que ens va deixar el bon amic Carlos, i moltes, moltes coses bones impossibles de resumir aquí. Aquest serà segurament el viatge de la meva vida, el que algun dia explicaré als meus nets. Arribar a aquests racons de món en veler no té preu, és una experiència única. 

Moltes nits de guàrdia, la lluita permanent amb els meus problemes estomacals durant les primeres setmanes, les pujades al pal, les primeres amb respecte, les darreres com aquell qui res. La ciguatera. Estar  al mig d’una disputa entre taurons per un peix que portava al fusell. Els períodes de mal temps, les onades, les postes i sortides de sol. La solitud absoluta. El blau, del mar i del cel. El sol.

Tot s’acaba, i com deia a l’instagram per un comença i per un altre acaba. L’Arnau de Palamós arriba amb força i il·lusió, amb ganes de viure el que hem viscut nosaltres aquests mesos. Benvingut, company. “Fair winds” que diuen aquí i bona proa. Ens veurem a casa per comentar la jugada a mig estiu.

També voldria fer referència a en Pitu, bon company de travessa, conversador infatigable, home prudent i trimador eficient. Bon cuiner, encara que pel meu gust, li he dit moltes vegades, massa afrancesat. Pensava que jo era la persona del món a qui li feia més mandra rentar plats, però estava equivocat. També m’emporto això d’aquest viatge: haver fet un bon amic que a més és veí de comarca. 

Res més, darreres hores al Pacífic, mar llunyà però que a partir d’ara formarà part de mi, del meu món i del meus pensaments. Gràcies a tots. Pep"

En Pep i en Pitu estan de tornada a casa, fa dos messos ho va fer l'avi Jordi, i el Peikea segueix la seva singladura, que podeu segui seguint per aquest blog i per instagram, peikea–sailing.