Preparació per la travessa

Benvolguts
amics, Avui
comencem a escriure aquest blog que esperem que us acompanyi durant tota la
travessa oceànica que començarem el proper diumenge.
Aquí hi trobareu el report diari de les
vivències abord així com també fotografies que diàriament anirem penjant. Ens
farà molta il·∙lusió que desde casa pogueu acompanyar-nos en aquesta per
nosaltres aventura fantàstica. El Lucky
ha estat sempre navegant per el mediterrani, però darrera la seva adquisició,
l’any 2.009, ja hi havia el somni d’ anar més lluny, de creuar l’Atlàntic.
Aquest moment finalment ha arribat. La
tripulació estará composada de 4 membres, en Jordi Bosch (Trespins) ,
que aporta l’experiencia de moltes travesses de aquest nivell, en Jordi
Llinás (Llini), home de seny i manetes, en Pep Serra (Pep),
el més jove i tot terreny, home de lletres, i , a més, en la posició més
important de la travessa, la de cuiner, i, finalment, en Manel Xifra (Manel),
l’armador. Tots amb unes quantes milles a sobre, en Trespins amb moltiisimes. El Lucky ha
navegat per la Costa Brava, les Illes Balears, Sardenya, Sicília i les
Eóliques, Còrsega, la costa del sud de Franca i del golf de Nàpols.... L’estiu
passat va creuar cap al mar Jònic fins arribar a Ítaca. Aquesta darrera
singladura i les aproximadament 2.000 milles nàutiques entre l’anada i la
tornada que va fer el Lucky ens van fer pensar que el vaixell estava ja
preparat per afrontar projectes més ambiciosos: l’Oceà Atlàntic ens esperava. Des de que
es va decidir participar en el arc 2.016, el mes de març passat, hem estat
treballant intensament. Per endegar una aventura com aquesta s’han de tenir en
compte dues coses fonamentals Primer de tot preparar el vaixell per una
travessa transoceànica i seguidament la tripulació. ![]() (Membres
de la tripulació desplegant la balsa salvavides) Preparar i
equipar un vaixell per un projecte com aquest no és gens fàcil, però la
preserverança de l’armador i l’ajuda inestimable del company Jordi Bosch amb
llistes interminables que havien de combinar aparentment dues coses
impossibles: portar de tot i tenir un espai més que limitat; van fer que de
mica en mica el Lucky s’anés preparant. Més capacitat de gasoil,
potabilitzadora, sistemes de comunicació via satèl·∙lit, aparell d’ona curta,
equips de seguretat, màquina d’envasar al buit, generador, congeladors i un
llarg etcètera d’aparells i andròmines indispensables
però quasi sense saber on posar-los. Això
sense parlar de les avaries de darrera hora com la que vàrem detectar a poques
setmanes de salpar cap a les Illes Canàries i que afectaven a les dues pales
dels timons i que
varen arribar
in extremis de Dinamarca just per muntar-les i sortir a navegar al cap de
poques hores. ![]() (Estat
dels rodaments i eixos de un dels timons del Lucky) ![]() (El Lucky, varat el mes de juliol passat,
sense timons) ![]() (Carregant
els timons nous a la furgoneta d’en Trespins, al Prat de Llobregat) Com deiem abans, l’altra cosa importantíssima és la
tripulació. Viure tantes hores i dies en un espai reduït i en condicions no
sempre favorables no és gens fàcil. Per això és important que d’entrada la
tripulació s’avingui i que tothom sàpiga quin és el seu lloc i quina és
l’aportació que pot fer. Això d’entrada... de sortida, ja us ho explicarem
abans de Nadal.
|