Són les 19:30 a bord del Lucky. L’ordinador d’en Manel, tot i la inmersió en els grans d’arròs, no decideix engegar-se i això implica, entre altres coses, no poder disfrutar de la fantàstica música del Mas Sorrer que ens va proporcionar en Martí abans de marxar.

Avui tampoc veurem el sol, dia gris i plujós. Naveguem just en aquests moments entre onades de 2-3 metres, el foc atangonat, la major amb un ris, 14-18 nusos de vent que fan que en Lucky es desplaci a rumb a una velocitat que oscil·la entre els 6-8 nusos.

Sabem que aquest és el tercer diumenge a bord perquè en Trespins és el tercer dia que ens fa la xocolata desfeta per esmorzar. Amb aquest mar, ja us podem assegurar que té el seu mèrit posar-se a la cuina i no acabar amb tot el menjar per terra! El mateix diu en Pep, que avui diumenge ens ha preparat un dels seus arrossos a la cassola.

Com a incidència remarcable, explicar-vos que ahir a la nit vàrem detectar a coberta una altra vegada l’ocell que ens va visitar fa uns dies: en “Juliu”. La novetat és que aquesta vegada no ha vingut sol. No sabem si ha vingut amb un amic o una amiga, però es van instal·lar en un raconet sota el sac de l’assimètric a proa i avui a la tarda encara hi són. En Pep ha fet algun intent de donar-los menjar però de moment no els ha ensopegat els gustos.

Un dels moments estel·lars de les darreres 24 hores, va ser a les 3 de la matinada passada. Abans de l’arribada d’un grop el vent va caure a 9-10 nusos. En Lucky va passar a fer només 3-4 nusos de velocitat. Al cap d’uns minuts varen començar a caure gotes i de cop, en 10 segons, el vent va pujar a 15, 18, 25... fins arribar als 33 nusos, només hi va haver temps de fer un crit per despertar a la gent i van començar les corredisses per treure vela. Adrenalina en estat pur quan veus que el barco escora de cop... Un cop tots a coberta i després de baixar veles, en Trespins va considerar oportú de fer una trabujada (trasluchada, en castellà). I dit i fet, uns darrera amb els caps i les drisses i els altres a proa canviant el tangó de costat del vaixell. Recordarem aquesta maniobra feta en plena nit amb 25 nusos de vent i pluja persistent.

En el moment d’acabar el post d’avui estem a 941 milles del destí. Aquesta és aproximadament la distància que vàrem fer l’any passat entre Palamós i Grècia.  És impressionant com canvien les percepcions de les distàncies segons l’objectiu que tinguis.  Sembla que tenim a tocar Santa Lucia, i encara falten 7 dies per arribar-hi.

Al vespre el sol decideix apareixre en mitg dels nuvols, i el dia s’acomiada de nosaltres amb una posta de sol senzillament brutal que volem compartir amb vosaltres. Fins demà.