Són les 18:30 UTC a bord del Lucky. Recordeu que ahir a la nit ens acomiadàvem pronosticant una nit tranquil·la? Doncs “rien de rien” que diria el nostre amic Sylvain! Una vegada més els grops han engolit el Lucky bona part de la nit. Quan això passa tota la tripulació s’aixeca per ajudar al que està de guàrdia a fer les maniobres que calguin.

Hem dormit, però podríem haver dormit millor.  Durant la nit, issant la major s’ha trencat un dels caps que aguanten el laizy bag, que és aquella mena de bossa que hi ha sobre la botavara i que serveix per recollir la major quan és arriada. S’ha trencat de l’última creueta que hi ha dalt del màstil. Ja tenim feina per en Pep, de fet, ja no té la Blackberry per perdre.

A primera hora del matí, desprès d’una altra sortida de sol espectacular, aprofitant que hi havia onada moderada hem issat en Pep dalt el pal a reemplaçar el cap trencat. Hi puja lligat a la drissa de la major, i també porta la drissa de l’assimètric, per doblar la seguretat. El problema de pujar al pal navegant és el balanç que hi ha a aquella alçada. Quan és dalt, a la que es deixa anar del pal, va voleiant amunt i avall com un titella. Fa una certa angúnia veure’l des de baix.

La reparació ha sigut un èxit però en Pep ha baixat una mica marejat però al cap d’un parell d’hores ja estava fresc com un jínjol

El matí ha transcorregut tranquil, amb sol, vent còmode de 14-16 nusos: uns llegint, l’altre parant el sol a coberta, l’altre pedalant en la seva andròmina. Quan ens acostàvem a l’hora de dinar, semblava que a popa del barco, lluny, es formava un grop al qual li hem donat una importància relativa. Quan hem començat a dinar el vent ha començat a pujar d’intensitat.Tot i que no era res exagerat, ens hem afanyat a dinar perquè com més anàvem més pujava el vent.  Al cap de pocs minuts, veiem astorats com una cortina d’aigua i un vent fortíssim ens entren per la popa. Tothom a còrrer a posar-se la jaqueta d’aigua i els xalecos salvavides. En 2 minuts de rellotge, en Lucky ha batut en escreix el seu récord de velocitat fent una punta de 13’5 nusos amb un vent aparent de 28-30 nusos i un vent real de 37-39 nusos amb onada de 3 metres. Semblava més una tempesta tropical que no pas els grops als quals ja estem acostumats. L’única manera de governar un barco en aquestes condicions és portar-lo a mà. En Trespins ha agafat la “canya”. Un error en el pilotatge és sinònim de trencadissa segura. En Manel l’ha agafada també en el tram final de la tempesta.

Al cap d’una hora, molls com ànecs i cansats per la tensió comentem la jugada. Una altra experiència increïble en aquest mar inmens!

Ja són les 19:30 UTC, les 16:30 hora nostra i les 20:30 a Girona. Fa sol a l’Atlàntic central. En Lucky navega a 7 nusos amb un vent portant de 19 nusos. Estem a 671 milles del destí. Hem fet molt camí avui. Hem passat un altre dia, una altra creu al calendari. Un dia però, que recordarem sempre. Salutacions cordials a tots, fins demà.