En Trespins estava avui de guàrdia quan ha sortit el sol, i ha pres alguna foto. Sap greu treure qualitat per poder-ho passar per internet satel.lital, heu de veure-les amb màxima resolució

 Us escrivim el post d’avui pel blog en plena tempesta. És impressionant veure com s’apropa el grop des de moltes milles enllà i, implacable, ens acaba engolint. La cortina d’aigua ens embolcalla i la grisor del cel es fon amb el mar. El Lucky segur que està content, li van molt be aquests banys d’aigua dolça: l’alliberen de la sal acumulada de tants dies i li renten la cara.

La previsió pel que fa a pluja (més endavant us parlarem del vent) és que les tormentes i els grops s’aniran succeint al menys fins dijous o divendres.

Avui hem tingut un matí molt plàcid meteorològicament parlant. L’emoció ens l’ha donat un “rifi rafe” que hem tingut amb un altre participant de l’ARC, l’únic que hem vist des de fa moltíssimes milles. És el “Boni Venti” un Oceanis 58 peus de nacionalitat anglesa. Va sortir darrera nostre a Cabo Verde i a primera hora del matí s’ha posat 5 milles davant nostre.Tot i els esforços per atrapar-lo provant diverses configuracions de veles, el l’eslora i la mida de les veles manen. L’hem perdut al cap d’una estona. Tornem a estar sols.

Hem pogut alternar força estona a vela amb l’assimètric i alguna de motor. Ha fet sol i calor. Hem tingut un problema amb la “contra” de la botavara. Algú ha deixat excessivament oberta l’escotilla de proa de la cabina i en plena maniobra mentre trabujàvem, la contra de la botavara s’hi ha enganxat i l’ha arrencada. Han calgut un parell d’hores ben bones per fer un pedaç i tornar a deixar l’escotilla a lloc segellada amb cinta americana. Tot i aixi, ara que plou de valent hi entra una mica d’aigua.

Sort que el Lucky compta amb una tripulació molt “manetes”…..

Ens està tocant viure una situació meteorològica atlàntica especial aquests dies. Els esperats vents alisis no arriben a causa de diverses baixes pressions que s’han format en latituds superiors a la nostra que viatgen d’oest a est i això provoca que nosaltres en latituds inferiors hem d’anar creuant les diverses cues dels fronts. Aquesta situació ha fet que no tinguem a la nostra latitud l’influencia de l’anticicló típic de les Azores que provoca els alisis. Els vents que tenim són altament variables i canviants amb la seva pluja corresponent. Veiem que avui s’està formant una altra baixa pressió que ens arribarà d’aquí uns tres dies, mantenint així la mateixa tònica dels darrers dies. Tot i així, pensem  que varem prendre una bona decisió baixant fins Cabo Verde per guanyar oest des d’aquella latitud. Molts vaixells que van decidir guanyar oest sortint de Canàries estan ara travessant de ple aquestes baixes pressions amb vents forts de proa amb tots els problemes que això pot comportar.

Nois, aquets mar és molt gran... Ja sabem que sona a tòpic allò que som insignificants davant la natura però quan un es troba al mig d’aquest oceà ingent s’adona de què vol dir la paraula inmensitat i que petits i poca cosa som. És increïble però tot i l’aparent monotonia del paissatge, cada posta o sortida de sol, cada nuvolada, cada grop, fins i tot cada onada ens deixen bocabadats. Avui, quasi veiem el raig verd !!

No ens en cansem. En el fons sabem, que si podem, hi tornarem per aquests verals...