Bona nit a tots i a totes des d’abord del Lucky.

Continuem navegant 180 milles més a l’oest que ahir a la mateixa hora. Parlant d’hores, avui hem tornat a endarrerir el rellotge una hora. Ho fem cada 15 graus de longitud guanyats a l’oest, ara ja portem 3 hores de diferència en relació a Girona.

Després d’una nit tranquil·la, que vàrem encarar amb el primer gintònic de la navegació, avui hem tingut un dia plàcid, quasi bé diríem festiu a bord.  Tal com deien les previsions el vent ha caigut i anem a motor lleugerament per sobre els 7 nusos per mantenir el règim del motor a moderades revolucions i així optimitzar el consum de gasoil. Per tant, avui no hi ha moviment de veles a coberta, ni de drisses, ni d’escotes… 

Avui hi ha hagut com una mena de relax general on la gent ha pogut llegir, operar l’emissora d’ona curta, escriure, escoltar música i fins i tot parar el sol. El dia ha sigut radiant, molt calurós, i el mar està francament pla; fins i tot en Trespins ha tingut temps per  començar el llibre d’en Murakami en portugués que es va deixar l’Albert a bord ...

 Fins i tot la reparació del dia ha estat poc important i també relaxant. Una de les potes de l’aparell que en Manel té per fer de bicicleta estàtica s’ha trencat en plena activitat física de l’armador. En Llini ha tingut excusa per obrir la caixa d’eines i, emulant a un avi fuster que va tenir, reemplaçar la pota de plàstic xinès per una de fusta que segur que aguantarà molt més.

L’activitat estrella del dia però ha estat aturar en Lucky a les 12 del migdia per fer el bany tradicional al mig de l’Atlàntic. Per si la voleu buscar en el mapa la posició exacte ha estat: 14 graus 34’6 minuts nord, 031 graus 31’4 minuts oest, sempre podrem dir que ens vàrem banyar un dia en aquella creueta que tindrem marcada al mapa. L’humor no decau a bord d’en Lucky, en Pep ha saltat a l’aigua vestit, amb ulleres posades i llegint la Vanguàrdia.

L’aigua perfecte de temperatura i d’un blau molt especial quan mires al fons amb la màscara.

Després del bany hi ha hagut un vermut de patates i olives. Finalment per dinar hem menjat uns macarrons amb carn i beixamel gratinats que “quitaban el sentío”.

Avui hem contactat amb tres velers, dos d’ells participants també al arc,  el Meltemi, un Oceanis 54, i el Peter von Seestermühe, a traves de la radio VHF,  sense arribar a tenir contacte visual. Aquest darrer tenia problemes de comunicacions i no rebia internet, per el que ens ha demanat la previsió metereológica.

Estan entrant ja els alisis, però encara massa suaus per anar a una bona velocitat a vela;  les previsions en relació al vent semblen indicar que demà al matí ja podrem issar veles i en principi després d’un front que ens passarà dijous i divendres, els alisis ja s’estabilitzaran,  empenyent-nos  cap al Carib amb vents portants sostinguts que són els que busquem i volem.