Hola tothom, us escrivim a 166 milles de Santa Lucia. La distància que hi ha entre Barcelona i l’illa d’Eivissa.

Dependrà de les condicions que trobem aquesta nit i demà però tot sembla indicar que demà al vespre/nit  arribarem a destí. Serà de matinada a Girona. Tal com us explicàvem ahir els alisis han decidit acompanyar-nos en aquest tram final del viatge. Això fa que pràcticament no hi ha activitat a bord pel que fa a maniobres amb les veles. Tothom es distreu com pot. Una novetat és la coreografia que en Pep i en Trespins assagen d’una cançó que es diu “echa pa’lla (manos pa’arriba)” d’un senyor molt famós que es diu Pitbull. Diuen que el video que gravaran a Santa Lucia es farà viral, ja ho sentirem a dir.

Anem des de fa més de dos dies amb el gènova atangonat i només esporàdicament hem mogut algun ris de la major, però res més. Ni unta trista trabujada en les darreres 48 hores! I l’assimètric dins el sac ja que no suportaria els vents portants de 18 – 22 nusos que estem tenint. Tal com diu en Manel, és el “dolce far niente” de les navegacions oceàniques quan els vents s’estabilitzen i s’acompleixen les condicions meteorològiques normals per la zona.

Parlant amb un home d’experiència com en Trespins, ens explica que de totes les vegades que ha fet aquesta mateixa ruta, aquesta sense cap dubte ha sigut la mes atípica metereològicament parlant, tant per les condicions de poc vent dels primers dies, com pel nombre de grops i moments de pluja tan importants que hem tingut.

Pel demés res de nou a bord. Ganes d’arribar i posar els peus a la terra immòbil. Costarà acostumar-nos a un hàbitat on les coses no s’han de falcar constantment, ni els plats i vasos surten volant de la taula, ni on el llit sembla una coctelera. Un món, que després de tants dies, quasi no recordem. Intuïm que demà serà un dia ple d’emocions. Us les explicarem en el darrer post del blog del viatge. Mentrestant, us deixem amb la darrera posta de sol del viatge

 Fins demà, amics!