28 Juny 2.019 19:05:30S 178:34:55W

Estem deixant les illes Lau, les més orientals de Fiji. Com sempre, sorpresos i enamorats del que hem vist. Hi vàrem arribar després d’una travessa de 290 milles, distàncies que a nosaltres ja comencen a semblar-nos pecata minuta, amb vents portants i navegant bàsicament amb l’asimètric. Entràrem al lagoon de l’illa de Baluva Valau a les 9 del matí del dia 20 de Juny i ens vàrem dirigir davant del poble de Loma Loma. Allà havíem de fer el “clearance”, tràmits d’entrada al país, que en aquest són especialment carregosos. Val a dir que hem pogut visitar aquestes illes especialment remotes gracies a que el worldarc aconsegueix que un equip de funcionaris es desplaci des de la capital, Suva, a aquí, només pel clearance de la nostra flota. A tota la illa hi viuen unes cinc-centes persones, i no hi ha ni bars ni botigues pròpiament dites. Sols estan connectats a l’exterior per un vol setmanal, cada dimecres, a/de Suva. Tan bon punt vàrem poder vam anar cap al nord de l’illa, a un indret que ens van recomanar molt, anomenat “Bay of Islands”. Com que vàrem sortir tard vam fondejar per passar la nit a una badia a mig camí, on vam coincidir amb tres catamarans del worldarc, el Resolute, el Cabana i el Mango, a bord del que sopem plegats. ![]() L’endemà vàrem baixar a terra per veure la vista des de dalt del turó de Bay of Islands. Vàrem passar per una finca preciosa, amb cavalls i vaques, i vàrem tenir el plaer de parlar amb la Jane, la propietària. Els seus avantpassats varen venir a Fiji a mitjans del segle XIX, i ens va explicar les destrosses que varen patir pel darrer huracà, el Winston, fa tres anys; la seva casa va volar pels aires, i encara l’estan acabant de reconstruir. Varen perdre també molts arbres, com els que es veuen tallats a la foto.
Bay of Islands és espectacular, ple de petites illes com xampinyons emplenant-la. Estava plena de velers, degut a la flota del worldarc. Per això, l’endemà vàrem decidir anar a un lloc més remot, Fulaga, on sabíem que molts dels nostres companys del wordarc no pensaven anar-hi. La nit anterior vam celebrar a bord del Cabana l’aniversari de la seva armadora, la Bobbie, en una festa molt divertida. Vàrem sortir a les 5 de la tarda. L’endemà, a les 9 del matí, entràvem al lagoon de Fulaga per un pas molt estret. Si Bay of Islands és una badia plena d’illetes com xampinyons, Fulaga és el mateix, però en comptes d’una badia, tot un lagoon. Espectacular. Vàrem fondejar davant d’una petita platja que estava a mitja hora a peu del poble. Ens vàrem posar d’acord amb els altres velers que hi havia per anar plegats a fer el sebusebu. Aquest és un acte molt curiós i representatiu de la cultura fijiana. Quan algú visita una illa, ha d’anar a presentar-se al cap del poble (turaga ni koro), i l’hi dóna com a present kava. Com explicàvem en el post anterior, és una arrel amb la que es fa una beguda relaxant a partir del seu polsim. Tot això en un acte amb càntics i tres picades de mans, indicació de que el turaga accepta el present i la teva presència al poble, i que pots gaudir de tot el seu territori. Això és necessari per ancorar, banyar-se, fer esnorkel i submarinisme, anar a la platja o passejar. L’acte va discórrer bé. El turaga va donar-nos la aprovació i ens van assignar a cada veler una família que ens acollís i acompanyés durant la nostra estada a Fulaga. A nosaltres ens van tocar una parella jove, la Lani i en Vale, que tenen dues nenes precioses. Ens varen acollir a casa seva, molt senzilla i molt neta. Ens varen oferir aigua de coco, ens varen explicar el que podíem fer durant la nostra estada i ens van convidar a donar una volta per el poble.
Es difícil viure mes aïllat: sense aeroport, vaixells regulars, electricitat (només alguns panells solars, la majoria espatllats) o cobertura de mòbil (només un telèfon satèl·lit del Turaga ni Koro). L’única activitat econòmica és la talla de fusta, que entreguen a un intermediari a canvi de menjar i productes bàsics. L’endemà, mentre l’Arnau feia esnorkel, en Manel va anar a donar un tomb, acompanyat per un amic de la nostra família. Per dinar, varen servir-l’hi dhal amb carn en conserva (corned beef) i arròs.
A Vulaga vàrem fer molt de esnorkel en el pas. Segons l’Arnau, el millor lloc de tots els que ha estat fins ara. També vàrem conèixer gent interesant. Apart de la nostra família de Fulaga, els integrants del Carola, una embarcació de gent jove que hi embarquen a través d’una web o fent barco-stop, ens varen convidar a sopar a bord. El Carola fa travesses organitzades per la seva capitana, la Joana, una matemàtica que ho ha deixat tot per dedicar-se a navegar. Sobretot, vàrem tenir el gust de conèixer l’Umberto, navegant solitari a bord del catamarà “El holandés errante”. L’Umberto és un personatge conegut en el mon nàutic, un holandès que de jove va anar a raure a Calafell, on va estar regentant un bar, i que, des de fa quasi vint anys, està navegant, primer per l’atlàntic i després pel pacífic. Podeu veure algun dels vídeos que ha penjat al Youtube, sota el nom amb el que ha batejat el seu catamarà, on, per cert, oneja una gran estelada. La seva mare, de 90 anys, ha estat aquests darrers anys vivint amb ell al catamarà, on va morir fa només dos mesos. Amb l’Umberto vàrem compartir el darrer dinar a Fulaga, i seguidament vàrem sortir pel pas per dirigir-nos a l’illa principal, Viti Levu, per fer algunes reparacions al Peikea abans d’embarcar a l’Albert i l’Helena, que ens acompanyaran durant la resta de la nostra estada a les Fiji. |