21 Mars 2.019 09:31:50S 134:38:08W

Bona tarda
amics, són les 4 de la tarda al Peikea, 9hrs i 30min més a Catalunya. És curiós
saber que la diferència horària en relació Catalunya de les Illes Marqueses és
de 10hrs 30min. Quan es fa una travessa de 3.000 milles, un fet que s’ha de
tenir en compte és que si es guanyen longituds per exemple a l’oest, que és el
que fem nosaltres ara o també quan vàrem creuar l’Atlàntic, s’ha d’anar
canviant l’hora cada 15 graus (360 graus del globus terraqüi dividit per les 24
hores que triga en donar la volta sobre si mateix). Si tenim en compte que fem
cada dia unes 180 milles cap a l’oest, que equival en aquestes latituds a uns 180
minuts de grau , o sia, 3 graus, hem de endarrerir el rellotge de bitàcora una
hora cada cinc dies. Estem a 299 milles de Hiva Oa, això vol dir que si tot va com fins ara arribarem a destí demà passat dissabte pels volts de les 9 -10 del matí. En total hauran sigut uns 17 dies de navegació que tenint en compte els contratemps que ja us vàrem explicar, indiquen un molt bona mitjana de velocitat. I això amb només unes 30 hores anant a motor, el que ens indica que els vents alisis s’han portat bé i ens han permès alguns dies córrer molt, com el dia que vàrem fer 218 milles en 24 hrs. Durant els darrers 3 dies estem tenint un vent constant de quasi popa rodona que ens permet navegar dia i nit amb l’asimètric. Algunes estones amb l’asimètric i el genova atangonat.
Estem
contents perquè la reparació provisional que vàrem fer per fixar-lo al botaló
de proa encara aguanta, esperem fins a Hiva Oa. Això ens ha permès avançar molt i fer moltes
milles a vela tot i no posant la vela major. El temps
també acompanya, fa sol i no hem trobat cap grop. Això ens ha permès gaudir de
unes sortides i postes de sol espectaculars, i aquets darrers dies, a més, d’unes
fantàstiques nits de lluna plena. Ens ha permés començar a gaudir dels “mars del sud”.
Tot i que és
una festa que va “caure” ja fa anys del calendari, Sant Josep era un dia de
celebració especial a casa nostra. En aquest cas també al Peikea. Dels tres
membres de la tripulació hi ha un Pitu i un Pep. Per dinar vàrem menjar un
arròs fantàstic amb peix espasa i vàrem obrir una ampolla de cava per brindar
pels Joseps. ![]() Com dèiem, falten menys de 300 milles per arribar. Les mateixes per exemple que tenim de la costa sud de Sardenya a Palamós. Ara sí que ho tenim a tocar. Però cal no relaxar-se, tenim dues nits de navegació per davant. cal mantenir la guàrdia fins al final. Però després de 17 dies perduts en la immensitat del mar, ve molt de gust posar els peus “en terra”. El següent post serà ja fondejats, a Atuona, illa de Hiva Oa, arxipèlag de Las Marqueses, un dels llocs habitats mes remots del mon, un paradís on descansen les restes del pintor Paul Gauguin i del cantant Jacques Brel, i on l’Aurora Bertrana, escriptora gironina filla d’en Prudenci Bertrana, va escriure el llibre de contes PEIKEA, la princesa canibal, publicat l’any 1.934, i que dona nom al nostre projecte. Pero això será objecte d’un altre post ... |