9 Mars 2.019 05:53:35S 98:04:37W
Bona tarda a tots. Fa
poques hores hem passat ja les primeres 500 milles nàutiques de les 3.000 que
farem en aquesta travessa de Galápagos a Marqueses. Costa fer-se una idea de com són aquestes
distàncies. Per exemple de Palamós a Menorca n’hi ha 120 i de Palamós al nord
de Sardenya 240! Ja estem en plena navegació oceànica, la nit de dijous a
divendres vàrem veure que el generador que portem a la sentina (bodega del
vaixell) per carregar bateries per quan anem a vela no refrigerava bé. A les 4
de la matinada en Manel i en Pep s’hi van passar dues hores intentant
reparar-lo. Varen sortir xops de suor, com cada vegada que s’ha de treballar a la
sentina.
Finalment el problema venia
de la corretja de la bomba i dels moltíssims recanvis que portem a bord
precisament aquest no hi és. Això implica que haurem de tant en tant posar el
motor al ralentí mentre naveguem a vela per carregar les bateries que són indispensables per l’electrònica del
vaixell i altres components elèctrics com nevera i congelador. També per la
potabilitzadora d’aigua. I haurem de renunciar a algunes comoditats urbanes, com
la rentadora de roba acabada d’instal·lar. Esperem poder aconseguir un recanvi
de la corretja i que arribi a les Marqueses (un dels punts mes remots del planeta) per poder utilitzar el generador a
partir d’aquest punt. Les comunicacions i la logística de transport moderna ho pot fer possible! En aquest tipus de
navegacions llargues és important dormir quan toca o quan no toca també. Si et
passes la nit en blanc has de intentar recuperar-te dormint els moments que puguis durant el dia.
Hem d’intentar estar a punt pel que pugui venir. Durant dues vegades al dia
hi ha la connexió via ràdio d’ona curta amb els altres vaixells de la flota. En
aquestes connexions cada vaixell indica la seva posició i les condicions de
navegació que té. És una bona manera de trencar la rutina i de sentir veus
diferents en aquesta immensitat.
A bord portem també una
línia de telèfon via satèl·lit i accés de dades per enviar correus electrònics
així com baixar diàriament la previsió meteorològica tan essencial per
dissenyar una bona estratègia de ruta. La premissa és molt simple: arribar quan
abans millor fent servir com més vela millor. La nit de divendres a
dissabte va ser de poc vent i de pluja. Els “partes” meteorològics ens deien
havíem de baixar cap a SW per trobar vent la passada matinada. Finalment l’hem
trobat aquest matí, pels volts de les 8. En mig de la pluja i d’un vent i un
mar creixents hem trimat veles i el Peikea ha començat a volar amb puntes que
passen els 12 nusos de velocitat. Quan les condicions són adverses o si és
plena nit, les nostres armilles salvavides porten uns mosquetons que els
lliguem a el que diem “línia de vida”, una cinta que volta tot el perímetre del
vaixell i que en cas de relliscar o qualsevol contratemps evitaria que el
tripulant caigués a l’aigua.
Us enviem aquest blog a la
nostra tarda-vespre de dissabte, voltats d’onades de 2’5-3 metres, tarda gris
al Pacífic Sud amb vents de 17 nusos, el Peikea infatigable, s’empassa milles
amb puntes d’12 nusos. Ens preparem per la nit, serà la nostra quarta nit a
bord. |
