Bona tarda a tots. Estem fondejats a Taiohae, la capital de Nuku Hiva, al nord de l’arxipèlag de les illes Marqueses. Abans d’arribar aquí vàrem fer les 45 milles que separen l’illa de Tahuata de la de Fatu Hiva, i després les 120 milles que hi ha entre aquesta i Nuku Hiva.

No exagerem gens si diem que els escenaris de la pel·lícula King-Kong podrien haver-se rodat aquí. Quan arribes a Fatu Hiva quedes fascinat, corprès quasi diria, per la voluptuositat extrema del paisatge. Cingles plens d’arbres formen una mena de boscos verticals que cauen centenars de metres directament al mar. Formacions rocoses de conglomerat volcànic ens recorden vagament les formacions de la muntanya de Montserrat. Hanavave  és un poblet de 600 habitants a peu de platja. Té la seva escola i església. Un riuet d’aigua clara baixa de les muntanyes travessa el poble i mor a la platja. Hi ha arbres fruiters per tot arreu: llimones, limes i uns pomelos molt grans més dolços que els nostres. També veiem mangos i altres fruites que no coneixem. La gent aquí viu essencialment de l’artesania i de la pesca. És gent humil però molt amable i hospitalària. Al poble hi ha una petita botiga de queviures, no hi ha ni bars ni restaurants. Tot i així ens van dir que si volíem sopar hi havia alguna casa particular que ens el podia fer. D’aquesta manera vàrem acabar a ca la Cathie que ens va preparar un sopar típic de les marqueses: pollastre amb llet de coco, arròs bullit, plàtan confitat amb llet de coco, mongeta tendra, fruit del pa i pomelo de postres. Per beure, xarop de granadina amb aigua fresca. Bé, en Manel, home previsor, va portar una ampolla de vi.

Després de dormir plàcidament al fondeig de Hanavave, a les 7 del matí en Manel va marxar a fer una caminada per l’illa, caminada que es va convertir en 16 km amb un desnivell positiu de més de 600 metres. Mentrestant en Pep i en Pitu varen tornar a canviar la drissa de la major després de detectar que la nova estava sobredimensionada de diàmetre. Fent broma en Pep diu que ja està una mica fart de pujar a l’oficina d’en Trespins , a dalt del pal. Per dinar en Pitu ens va fer un estofat de carn amb patates extraordinari.

Després d’una migdiada curta,  tal com estava previst, vàrem deixar Fatu Hiva per posar rumb a Nuku Hiva, unes 125 milles que vàrem decidir fer de nit. Hem tingut vent constant de través que ha fer córrer al Peikea entre 8 i 10 nusos. A les 9 del matí del diumenge vàrem  arribar al fondeig de Anaho,  al nord de  Nuku Hiva. La platja blanca mes llarga de les Marqueses en una badia protegida 360 graus.

En Jordi no és a bord, això vol dir que tot i ser diumenge, no hi va haver xocolata desfeta per esmorzar. Ho vàrem compensar però amb un fantàstic dinar que ha preparat en Pep: Un l’arròs sec amb l’últim “langostino” (la llagosta de les Galápagos) que ens quedava al congelador. I de postres: litxis i maduixes amb almívar,  amb gelat de vainilla de Tahití. No té preu poder fer un dinar com aquest en aquesta platja remota, a quasi 15.000 km de casa.

L’endemà vàrem canviar a un ancoratge al sud de l’illa, anomenat David Bay,

vàrem arribar finalment el dia 2 d’abril  a Taiohae, que és la capital de Nuku Hiva.

Ahir al vespre dia 3 l’organització del World Arc va fer un sopar de comiat de les Illes Marqueses. Hi va haver balls tradicionals de l’illa que ens van impressionar per la seva autenticitat i força. Són balls que expliquen gestes de guerrers , amb un rerefons també d’històries d’amor.

Després d’haver conegut la fabulosa illa de Nuku Hiva, si tot va bé demà farem “un altre salt”, aquest d’unes 500 milles nàutiques que ens portarà a un altre dels arxipèlags de la Polinèsia: l’arxipèlag de les Tuamotu. Estem impacients per conèixer uns paisatges radicalment diferents dels que hem vist fins ara. Deixarem enrere la negror de les formacions volcàniques i els desnivells impossibles per arribar als atolls de corall i els lagoons (llacs d’aigua de mar interiors). Aigües transparents i turqueses, sorres blanques i roses seran, d’aquí quatre dies, el nostre paisatge diari.