Bona tarda a tots. Us escrivim aquest blog unes 30 hores després de la sortida de Puerto Ayora de les Galápagos. Portem unes 230 milles recorregudes  això vol dir que estem aproximadament a 2.750 milles nàutiques del nostre destí: l’arxipèlag de les Marqueses de la Polinèsia Francesa.

Els dos darrers dies a Puerto Ayora han estat frenètics. Omplir els dipòsits de gasoil del Peikea, fer les darreres revisions del motor, canviar l’oli i els seus filtres de gasoil i d’oli;  i el mateix amb el generador que portem a bord. També hem aprofitat per canviar els diversos filtres que porta la potabilitzadora o dessalinitzadora. Tot ha de funcionar a la perfecció perquè a alta mar, si hi ha un problema mecànic, l’hem de resoldre nosaltres mateixos.

Un altre tema important són les provisions. Cal afinar per evitar sobrecarregar el vaixell o fer curt. L’experiència de haver creuat l’Atlàntic fa un parell d’anys, distància similar a la que farem entre les Galápagos i la Polinèsia, ens ajuda a fer un aprovisionament ben calculat. Les provisions fresques, carn, peix, verdures i fruites les deixem pel darrer moment. Tant els espais de refrigeració com de congelació dels vaixells són reduïts, cal doncs ser molt previsor i fer una bona gestió dels productes frescos.

La sortida va ser a les 12 hores hora local d’ahir dimecres dia 6 de març. A l’hora en punt els 29 barcos que componen la flota del World ARC 2019-20 van començar a desplegar veles. És un espectacle emocionant i il·lusionant, tothom està content de començar el tram més llarg de la travessa del Pacífic. Majors, gènoves, asimètrics, parasailors, tot tipus de veles de colors s’omplen de vent i els vaixells, cadascun amb la seva estratègia agafa el rumb que creu més convenient. 

Comença l’hora de la veritat! En Pep escrivia en el seu compte d’instagram:  

“Ja som a mig matí d’avui dimecres dia 6 de març. Exactament a les 12:00 començarem el “tros llarg”  de la travessa de l’Oceà Pacífic. Unes 3.000 milles nàutiques ens separen d’un dels arxipèlags de la Polinèsia Francesa, el de les Illes Marqueses. Seran, segons els vents que trobem, unes tres setmanes de navegació per aquests mars llunyans. El que us escriu sap que sempre recordarà aquests instants, aquesta aventura; en sóc conscient , i per això us ho explico. Una barreja d’emoció i de respecte fan que encarem aquesta empresa amb una alta dosi d’il·lusió. Són moments també de recolliment personal, de memòries passades i de moments viscuts al mar. Pensem en la gent que estimem i que també ens estima. Tenim i tindrem ganes de retrobar-los per contar-los les meravelles que hem vist i explicar-los la sort que hem tingut de participar en aquest rally.”

Com dèiem abans, ja fa 30 hores que naveguem. La rutina de les travesses llargues és important. Les guàrdies i els seus cicles, la neteja, la cuina, les revisions i òbviament les maniobres de moviment de veles i els trimatges  per fer el que tots volem: córrer més que els altres. També hi ha espai per l’oci, la lectura, la música, visionat de pel·lícules o sèries, fer exercici físic, etc.

Ah! i com es habitual en el Peikea (igual que ho era en el Lucky),  per bones  àpats. Avui, un arròs de “langostino de galápagos”, un marisc local similar a la “lluisa” de les nostres contrades, que cuinat per en Pitu tenia un sabor extraordinari.

 

En aquests moments el Peikea navega per l’Oceà Pacífic Sud amb puntes de més de 10 kts amb tota la major i l’asimètric desplegat amb vents de 90 º de component Est amb força variable d’entre 12-15 kts.

D’aquí poca estona es pondrà el sol. Una imatge que hem vist mil vegades, però que encara ens deixa bocabadats.