17 Febrer 2.019 03:39:28N 84:18:36W

Peikea
Mon 18 Feb 2019 02:46

Escrivim aquest post el diumenge, 17 de Febrer al vespre.  Es el tercer dia de navegació, no fa gens de vent, per el que anem a motor.  Segons els partes meteorològics, aquestes condicions no canviaran, per el que tenim previst seguir a motor i arribar la nit de dimecres a dijous a l’illa de San Cristòbal, punt d’arribada de Galàpagos.

Divendres a les 11 am va ser la sortida de Las Perlas. Vàrem fer una bona sortida, i vàrem poder anar a vela en una bona posició, i velocitats entre 7 i 11 nusos, utilitzant alternativament el Code 0 i l’asimètric.

Amb el mitjó ara ja no tenim problemes en recollir aquesta vela, que serà molt important degut a les condicions de la majoria de trajectes, amb vents portants.

Vàrem primar arribar aviat a Galápagos, per a que en Manel pugui preparar una reunió de feina de finals de setmana. Altres embarcacions han optat per anar al màxim a vela per aconseguir una bona posició d’arribada ( cada hora d’anar a motor representa entre dos i tres hores de mes en el càlcul del temps estat), i varen desviar-se cap a l’est, on seguiria havent vent els primers dies. Nosaltres, el dissabte a les 4:30 de la nit vam vàrem tenir que posar motor, ja que el vent va caure en picat, i seguim així des de llavors.

Ahir i avui han estat dies molt tranquils, sense mar i bon temps. Es un tastet dels famosos  “Doldrums” zona al voltant del equador amb vents molt fluixos o inexistents. De moment, nomes avui a la tarda hem trobat un nuvolet petit de tormenta, però es d’esperar que aquets propers dies en trobem mes i de mes intensitat.

Al no tenir tota la feina d’anar a vela, la tripulació del Peikea està molt relaxada, i es dedica a altres activitats, com preparar la canya ( de moment amb molt poc èxit)

Ahir en Pitu ens va tornar a fer un bon arròs que vàrem poder disfrutar tranquil·lament.

I al vespre vàrem tenir un polissó , un ocell anomenat “cagarro” ( fa moltes cagarades) que es va posar de mascaró de proa. El vam batejat “Pitufí", i, a pesar dels intents d’en Pitu, no va haver-hi manera de que se’n anés.

Aquesta matinada ha vingut una pitufina, i, després de sobrevolar tots dos el Peikea una estona, han desaparegut, deixant el botaló de proa ben empastifat.

Avui es diumenge, i en Jordi ha recuperat la costum de fer xocolata desfeta per esmorzar.

I com seguim anant a motor,  hem passat el dia amb activitats diverses.


Els peixos segueixen sense fer cas de les rapales d’en Pitu; en canvi, els mamífers i rèptils marins ens han estat acompanyant tot el dia.


A veure si demà, amb canvi d’esquer, som mes afortunats.