18 Mars 2.019 09:32:50S 125:59:18W

Bona tarda a
tothom. Comencem a escriure aquest post quan falten exactament 800 milles
nàutiques per arribar a l’illa de Nuku Hiva
que forma part de l’arxipèlag de les Illes Marqueses de la Polinèsia
Francesa. La xifra de 800 milles és
important per nosaltres perquè aquesta és la distància que podríem recórrer a
motor amb les reserves de gasoil que portem en cas de no poder anar a vela i això
ens tranquil·litza. El Peikea
porta un dia i mig navegant essencialment amb l’asimètric, vela ideal per vents
portants de quasi popa rodona com els que estem tenint aquests dies. És
increïble veure i notar la força d’aquesta vela, que estira el vaixell i el
porta a fer puntes de velocitat que fàcilment poden arribar als 12 nusos o més.
Tot i la precarietat de “l’arraigo” que vàrem fer per subjectar el punt de mura
de la vela amb el botaló, de moment aguanta i ens permet anar fet milles a
rumb. Toquem ferro. En situacions
de vents constants i permanents durant dies, els velers estan sotmesos a unes
tensions dels materials que al anar repassant periòdicament. Ja siguin els
mosquetons, grillets o abraçadores, candelers, drisses i caps... Qualsevol cosa
pot sofrir un fregament forçat, una tensió no desitjada que pot arribar al
trencament de la peça o del cap de corda. Ahir va ser
diumenge. Es troba a faltar en Jordi Bosch a bord, especialment els diumenges,
que té la tradició de fer xocolata desfeta per esmorzar! Durant el matí vàrem
fer maniobres diverses. Per dinar en Pep ens va fer un arròs de llagosta
fantàstic. A primera hora de la tarda vàrem baixar la vela major i vàrem comprovar que la drissa que vàrem utilitzar per subjectar-la de fora provisional quan es va trencar la seva drissa no treballava be i s’estava segant, ja a punt de trencar-se també. Com que la necessitem per pujar al pal a Hiva Oa per reposar la drissa original, decidim no navegar mes amb la vela major. Tot seguit
vàrem hissar l’asimètric amb la fixació provisional
al botaló de proa que vàrem fer dos dies abans.. Aquestes maniobres ens varen
tenir ocupats ben bé fins les 5 de la tarda.
Al cap de mitja hora detectem que no hi ha aigua a bord. Després de fer comprovacions diverses veiem que la bomba no funciona. Per sort en portàvem una de recanvi i l’enginyer de a bord va procedir a canviar-la. Després d’una hora i mitja en Manel acaba amb èxit de fer el canvi de bomba.
Temps per sopar una crema de bolets d’aquelles preparades i a dormir. Com que decidim mantenir l’asimètric per anar fent milles durant la nit, en Pitu es queda a fer la primera guàrdia. És una vela delicada i cal anar-la trimant bé. Quan tot just agafàvem el primer son, pels volts de les 10 en Pitu ens crida, el vent ha pujat a 23-24 nusos. Cal baixar urgentment la vela. En 5 minuts tothom és al seu lloc amb les armilles posades i mosquetons a la “línia de vida”. En plena nit, vent i onatge totes les precaucions són poques. En Manel al pont per mantenir el rumb adequat que exigeix la maniobra, en Pep a l’escota d’estribord i a la drissa i en Pitu a proa per desenganxar i plegar. Tornem al llit a quarts d’onze. Durant la nit es mantenen els torns de guàrdia de tres hores. Surt la lluna quasi plena al Pacífic Sud, cansats, dormim planers al Peikea, però no per molta estona. A les 6.30 del matí tornem a estar tots drets, clareja i el vent és propici. Cal hissar de nou l’asimètric. Tornem a començar les maniobres. Avui hem pogut navegar tot el dia amb aquesta vela, cap a l’oest, cap a Hiva Oa. ![]() |