18 de juny 2.019, 18:38:58S 174:05:40W

Peikea
Fri 21 Jun 2019 05:15

Acabem de salpar de Vava’u, un conjunt d’illes que pertanyen al regne de Tonga. Hi vàrem arribar fa una mica mes d’una setmana, el diumenge, 9 de juny, provinents de Niue. 

Va ser una bona travessa, de 230 milles, a motor les primeres hores, fins que el vent va anar rolant i, ja amb 12-15 nusos vàrem hissar la gènova i major fins a obtenir una bona mitjana de 8 nusos. En Nevil va pescar una tonyina yelowfin de mes de  20 kilos, compartida, un cop arribats, amb la resta de la flota. Com a curiositat, vàrem creuar la línia de canvi de data, que en aquesta latitud està als 172,5ºW aproximadament; per tant, en el moment que vàrem passar aquest meridià, el dissabte 8 de juny a les 12 del migdia aproximadament, el rellotge de bitàcora va mantenir la mateixa hora però ja en diumenge 9 de juny. 

Tonga es famós per dues coses, primer perquè va ser on va tenir lloc el motí de la Bounty, en el segle XVIII, i també per ser un punt d’avistament de balenes com la Geperuda (també coneguda com a Yubarta o Humpback) ja que són unes aigües on venen a criar.  En aquests moments encara no és l’època que se’n veuen més, però quan ja albiràvem les costes de Vava’u en vàrem veure una a la nostra proa, envoltada de dofins. Engrescats contemplant-la, vàrem tenir que donar un cop de timó per evitar la col·lisió!

Tonga es l’única monarquia que resta en el Pacífic Sud. És considerat un dels primers assentaments humans, fa 3.000 anys, i epicentre des d’on la cultura polinèsia es va expandir a les illes del voltant. El capità Cook les va visitar l’any 1.773, i les va anomenar les “friendly islands” degut a la hospitalitat amb la que el reberen.

La gent, tal i com passa amb la resta de la cultura de la Polinèsia, dona molta importància a la família i a la religió. El diumenge, per exemple, està tot tancat i és tot un espectacle presenciar una missa i els seus càntics.

Val a dir que l’arribada a Neiafu, capital de Vava’u, va ser amb negre nit, però per sort nostre un pescador local molt simpàtic anomenat Niti ens va ajudar a atracar al moll dels pescadors, on vàrem dormir a l’espera que, a l’endemà, pugéssin a bord els funcionaris per omplir la paperassa d’entrada al país. Ja amarrats, el pescador va començar a parlar amb nosaltres i finalment el vàrem convidar a una cervesa a bord, tot al.lucinant i obrint els ulls com taronges en veient l’equipament i “luxes” del Peikea: potabilitzadora per aigua dolça, rentadora, neveres, equips de comunicació....  va estar una bona estona explicant-nos com, en la seva embarcació, el Lesina, un petit pesquer de l’any de la maria castanya  que la seva família havia comprat amb els estalvis de tota la vida, sortien a pescar durant una setmana fins a 200 milles de la costa. 

L’endemà dilluns al matí, un cop fets els tràmits d’aduana,  vàrem deixar el Peikea agafat a una boia davant del Mango Cafè (que es convertiria en el Meeting point social de les tripulacions) i cap a terra amb el dinghy!

Ha estat una setmana amb molta pluja, fet ha limitat força la navegació per aquest conjunt de petites illes - unes 50, només 16 d’elles habitades per un total de 16.000 persones - que tenen uns raconets per navegar i fondejar extraordinaris. 

Vàrem estar fora de la badia de Neiafu dues nits, cosa que ens va permetre inspeccionar les coves de Swallow, unes grutes o coves arran de mar que s’hi pot entrar amb el dinghy i amarrar-lo a una roca de l’interior de la cavitat per, tot seguit, quedar totalment impactat amb el que veus un cop entres dins l’aigua: un banc de peixos gegant i impressionant que t’embolcalla, cosa que, ja es veia a venir, l’Arnau va aprofitar per fer unes de les seves llargues sessions de esnorkel amb la corresponent sessió fotogràfica.

L’endemà canviàrem el fondeig nocturn de Port Maurelle per una  petita illa anomenada Vaka’eitu, lloc que havien triat la tripu del Nikito (un Oyster 62), que també fa la worldarc, per celebrar l’aniversari de la Mariana, l’armadora, que va aconseguir reunir 40 navegants dels barcos fondejats al voltant vestits tots ells de rigorós blanc com a suggerència dels armadors...

Tot això en mig de moltes hores melancòliques de pluja tropical, que es passen agradablement tot estirats a les cabines del Peikea.

La resta del temps l’hem passat a Neiafu, l’única població “important” de Vava’u fent alguna passejada per terra, compres, gestions vàries típiques de quan un barco arriba a terra i també la visita organitzada per el world arc al jardí botànic de ‘Ene’io, on el seu fundador, en Haniteli Fa’anunu ens esperava per ensenyar-nos orgullós l’obra de la seva vida, planta per planta.

És bonic veure gent amb passió i en Haniteli en transmetia molta, també quan a l’hora de dinar, ens va explicar com es confeccionaven els “tapa”, peses de vestir fetes amb escorxa que es posen com davantals, o la confecció del kava, pols feta a partir de moldre una arrel i que, barrejada amb aigua, es converteix en una beguda relaxant i molt tradicional a la polinèsia Francesa, on, curiosament està prohibida ja que es considera una droga.

En aquesta escala hem conegut gent del nostre país, i de països veïns. En primer lloc l’Adriana, una catalana que ha estat uns dies en el Nikito com a “guest” i que seguirà uns mesos més a la polinèsia amb la seva parella, que es l’skipper d’un clàssic anomenat Altair, que ha passat llargues temporades al port de Palamós.

També hem tingut el plaer de conèixer a l’Iñigo, un donostiarra molt maco que va arribar fa mes de trenta anys, quan en tenia onze, amb el seu pare i el seu oncle. Anàven a bord del “7 de Julio”, un petit veler de 25 peus que estava fondejat en una boia al cantó del Peikea,  barco amb el que vàren sortir del país basc, sense aigua dolça ni electrònica (i sense motor al tram final perquè vàren tirar-lo, literalment, al mar...), navegant amb el Sol, fins a quedar-se a Neiafu. Està casat amb una tongana, té 7 fills, i va crear la “Vasque Tavern”, restaurant bar on es menja molt bé i que ha estat el centre de la nostra vida nocturna aquí i lloc on gaudir d’unes bones Tapas. A la foto, l’Iñigo, que, apart de cuiner, fa de disc jockey un cop servits els sopars. Aixó si, fins a les onze, que es la hora que tots els establiments de Neiafu estan obligats a tencar.

 

Més endavant, vàrem conèixer l’Alba i en Pol, una parella que van a bord del Savaou, un veler de ferro que fou rescatat per salvament marítim i llargament abandonat a Palamós fins que va ser comprat en una subasta i finalment va arribar a les mans d’aquesta entranyable parella, que, amb molt poc pressupost, porten dos anys i mig de singladura per l’Atlàntic i Pacífic en un barco vell i ja molt atrotinat el pobre... Això si que té mèrit i no el que estem fent nosaltres! Varen arribar a Neiafu amb el motor avariat, després d’una travessia de 23 dies des de Huahine. Hem sopat plegats al Peikea, en una conversa i vetllada molt agradable i ben regada que va durar fins altes hores ... 

Ah! Me n’oblidava ... el dissabte va haver- hi el “world arc prizegiving”, un sopar formal amb el lliurament dels premis per el tram de Bora-Bora – Suwarrow – Niue - Tonga. El Peikea va estar el guanyador en la seva categoria! Als tres membres de la tripulació ens va fer molta il.lusió sortir a recollir el premi (un ham de fusta) entregat pel el ministre del ram de Tonga i enmig dels aplaudiments de la resta de tripulacions.

El proper destí que estem navegant amb un bonic vent de popa i l’espí asimètric, és Fiji, on arribarem via les remotes illes Lau, a l’est, situades a unes 300 milles de Tonga. Son unes illes encara molt autèntiques i on no hi ha cap subministre, motiu pel qual ahir vàrem omplir els dipòsits de fuel i férem també els darrers aprovisionaments – en unes botiges tronades regentades per xinesos amb molt poc assortit de productes xinesos i neozelandesos – incloint 1 kilo de kava, ja que en els llocs mes tradicionals on estarem haurem d’anar a visitar al “Turaga ni koro”, el cap del poble i donar-li com a present una bosseta d’aquest producte.

Seguim, doncs, la nostra ruta, deixant un país molt interessant, on haguéssim pogut estar mesos i  intrigats pel que ens espera en el següent país, que promet  .... 

Comencem a sentir aquelles sensacions de quan quelcom especial i intens va arribant a la seva fi....Des de gener, hem visitat  St.Lucia (Carib), Colombia, Kuna Yala (San Andres), Panamà, Galapagos, Marqueses, Tuamotus, Societat, Cooks , Tonga .... ja nomes li queden dues etapes a la nostra singladura, Fiji i Vanuatu, abans de deixar el Peikea a Nova Zelanda, etapes que pensem disfrutar i aprofitar al màxim!