Ja fa quatre dies que estem fondejats a l’illa de Santa Cruz.

Santa Cruz és una illa de l'arxipèlag de les Galápagos. Té una superfície de 986 km² i una altitud màxima de 864 metres. En aquesta illa hi ha localitzat el major assentament humà de l'arxipèlag, la ciutat de Puerto Ayora (on estem fondejats),, amb 12.000 habitants (del total de 30.000 de Galàpagos),i  on també s'ubiquen l'Estació Científica Charles Darwin i les oficines centrals del Servei del Parc Nacional. A l'Estació Charles Darwin opera un centre de criança de tortugues on es preparen per a la seva reintroducció en el seu hàbitat natural, que varem visitar amb l¨Helena. Al viatge de tornada varem passar per el mercat del peix, amb lleons marins i pelicans esperant la seva ració de peix sobrant ….

La part alta de Santa Cruz té una vegetació exuberant i és famosa pels túnels de lava, formats per rius de lava que varen solidificar la part mes superficial. Aquesta regió és habitada per una quantitat considerable de tortugues gegants, com varen poguer comprobar en Pitu i en Manel ahir, diumenge.

La Caleta Tortuga Negra és una àrea envoltada de manglar que tortugues marines, rajades i petits taurons utilitzen com a lloc d'aparellament. El Cerro Dragón, conegut per la seva llacuna de flamencs i les seves iguanes terrestres, també es troba en aquesta illa.

El divendres,  1 de març, va ser l’aniversari de l’armador del Peikea, en Manel.  A l’hora d’esmorzar en Jordi va fer una xocolata desfeta i vàrem improvisar un pastís amb una espelma de “citronella” que són les úniques que portem a bord. 

Després de bufar l’espelma vàrem anar a la zona de “Las Grietas”. Per accedir a Las Grietas cal utilitzar una embarcació des del moll municipal d'Ayora fins al moll de l'hotel Delfín. A partir d'aquí hi ha un camí a través de la platja i uns aiguamolls. Durant el trajecte es poden apreciar enormes cactus (Opuntia echios) que han arribat a aquesta mida per protegir-se de iguanes i tortugues gegants, que també consumeixen cactus, així com d'una vegetació densa d’arbustos. Las Grietas està formada per fissures de lava que formen dues parets gegants travessades per un braç d'aigua dolça filtrada des de la part alta on es barreja amb l'aigua del mar. Per tant, hi trobem dos tipus d'aigües: la superficial, dolça que arriba per mitjà de filtració i la més profunda, aigua salada del mar.

Després d’un fantàstic nero al forn preparat per en Pitu, a la tarda va tocar canviar l’oli del generador i els filtres de gasoil del motor. Tasca gens fàcil amb el nivell d’humitat i  calor que tenim. En Manel i en Jordi varen suar de valent.

Abans d’ahir ,  2 de març, va ser el  dia de comiat. En Jordi desprès de quasi dos mesos, la Tatiana després de 20 dies i l’Helena de quasi una setmana, tornen cap a casa. A les 7 del matí els hem dit adéu amb un punt de tristor. Sabem que passaran dies fins que ens tornem a veure.

Ja s’acosta el dia del “gran” salt cap a la Polinèsia Francesa. Compres de darrera hora, anar a la bugaderia, i just el dia abans comprar productes frescos. A partir del proper dimecres, 6 de mars, passaran quasi 3 setmanes fins que tornem a veure la civilització.