Benvolguts amics,

Avui comencem a escriure aquest blog que esperem que us acompanyi durant tota la travessa oceànica que començarem el proper diumenge.
Aquí hi trobareu el report diari de les vivències abord així com també fotografies que diàriament anirem penjant. Ens farà molta il·∙lusió que desde casa pogueu acompanyar-nos en aquesta per nosaltres aventura fantàstica.

El Lucky ha estat sempre navegant per el mediterrani, però darrera la seva adquisició, l’any 2.009, ja hi havia el somni d’ anar més lluny, de creuar l’Atlàntic. Aquest moment finalment ha arribat.

La tripulació estará composada de 4 membres, en Jordi Bosch (Trespins) , que aporta l’experiencia de moltes travesses de aquest nivell, en Jordi Llinás (Llini), home de seny i manetes, en Pep Serra (Pep), el més jove i tot terreny, home de lletres, i , a més, en la posició més important de la travessa, la de cuiner, i, finalment, en Manel Xifra (Manel), l’armador. Tots amb unes quantes milles a sobre, en Trespins amb moltiisimes.

El Lucky ha navegat per la Costa Brava, les Illes Balears, Sardenya, Sicília i les Eóliques, Còrsega, la costa del sud de Franca i del golf de Nàpols.... L’estiu passat va creuar cap al mar Jònic fins arribar a Ítaca. Aquesta darrera singladura i les aproximadament 2.000 milles nàutiques entre l’anada i la tornada que va fer el Lucky ens van fer pensar que el vaixell estava ja preparat per afrontar projectes més ambiciosos: l’Oceà Atlàntic ens esperava.

Des de que es va decidir participar en el arc 2.016, el mes de març passat, hem estat treballant intensament. Per endegar una aventura com aquesta s’han de tenir en compte dues coses fonamentals Primer de tot preparar el vaixell per una travessa transoceànica i seguidament la tripulació.

(Membres de la tripulació desplegant la balsa salvavides)

Preparar i equipar un vaixell per un projecte com aquest no és gens fàcil, però la preserverança de l’armador i l’ajuda inestimable del company Jordi Bosch amb llistes interminables que havien de combinar aparentment dues coses impossibles: portar de tot i tenir un espai més que limitat; van fer que de mica en mica el Lucky s’anés preparant. Més capacitat de gasoil, potabilitzadora, sistemes de comunicació via satèl·∙lit, aparell d’ona

curta, equips de seguretat, màquina d’envasar al buit, generador, congeladors i un llarg etcètera d’aparells i andròmines indispensables
però quasi sense saber on posar-los. Això sense parlar de les avaries de darrera hora com la que vàrem detectar a poques setmanes de salpar cap a les Illes Canàries i que afectaven a les dues pales dels timons i que
varen arribar in extremis de Dinamarca just per muntar-les i sortir a navegar al cap de poques hores.

(Estat dels rodaments i eixos de un dels timons del Lucky)

 (El Lucky, varat el mes de juliol passat, sense timons)

(Carregant els timons nous a la furgoneta d’en Trespins, al Prat de Llobregat)

Com deiem abans, l’altra cosa importantíssima és la tripulació. Viure tantes hores i dies en un espai reduït i en condicions no sempre favorables no és gens fàcil. Per això és important que d’entrada la tripulació s’avingui i que tothom sàpiga quin és el seu lloc i quina és l’aportació que pot fer. Això d’entrada... de sortida, ja us ho explicarem abans de Nadal.